L’anuari regional de l’Eurostat 2022 i la seva divisió territorial fa possible comparar un seguit de paràmetres de Catalunya en relació amb la resta d’Espanya i d’Europa, com ja vam iniciar aquí.
Un altre epígraf molt important a més del ja tractat de la població, és el de la salut. Aquí les dades tenen interès perquè revelen aspectes que no s’adiuen del tot amb els llocs comuns més generalitzats.
El primer indicador que utilitza l’Eurostat és el de la variació en el nombre de llits d’hospitals en el període 2015-2019. I aquí s’observa un fet que té el seu interès. Per una banda, Catalunya ocupa, en relació amb Espanya, un lloc mediocre, la 7a posició en nombre de llits hospitalaris, i la seva modificació en el quinquenni esmentat han augmentat un 1,03%. És clar que darrere nostre queda Andalusia, la Comunitat Valenciana, Aragó, Madrid (amb un -2,9%), el País Basc, Balears, Cantàbria i Galícia.
Però el més interessant de tot és que aquesta posició mitjana en relació amb Espanya es converteix en un lloc destacat en relació amb el context europeu, sobretot el d’Europa occidental perquè en conjunt el nombre de llits en aquest període ha tendit a disminuir, amb algunes excepcions italianes, com l’Emília-Romanya, el Lazio, Sicília, Calàbria, que presenten augments superiors als catalans, però a la resta d’Europa, amb l’única excepció de Romania, presenta un increment inferior i això vol dir negatiu.
Un segon indicador és el nombre de metges amb dades del 2019. I en aquest cas Catalunya presenta en relació amb Espanya un índex que la situa en la 6a comunitat autònoma, amb 489,6 metges per cada 100.000 habitants. Lleugerament per darrere de Madrid que assoleix els 519,8. Clarament millor són els casos de Navarra i País Basc. També en aquest cas el nombre de metges amb relació amb la població en general de tot el nord d’Espanya és clarament superior al de França, mentre que el de Catalunya supera la major part de regions italianes, holandeses, belgues, alemanyes, irlandeses i en general de tota la UE. En el cas alemany fins i tot ens situen per sobre d’un dels lands amb millor situació que és Baviera amb 455,8 metges per 100.000 habitants. Només Àustria presenta unes dades mínimament millors. I aquí hi hauria una reflexió: si l’Eurostat reflecteix la realitat ens estaria dient que Espanya té més metges en funció de la població que ha d’atendre que el conjunt d’Europa, considerats regió a regió. Aleshores, com és possible el gran conflicte que hi ha per manca d’assistència mèdica al sistema públic? Aquesta pregunta obre camí a una necessària reflexió sobre l’organització i l’eficàcia del sistema sanitari espanyol, a no ser que l’Eurostat s’equivoqui.
Un altre indicador d’interès és la població que viu a menys de 15 minuts en cotxe d’un hospital i aquí la referència és pel 2020. Les dades en aquest cas són d’àmbit provincial i assenyalen l’excel·lent posició de Barcelona i Madrid on el 98% i 96,9% respectivament de la població es troba a aquesta distància de l’hospital. Lleida i Girona presenten unes ràtios inferiors de l’entorn al 75% mentre que Tarragona se situa entremig en el 89,2%.
El conjunt en general profereix unes condicions bones, en relació amb Espanya, encara que en aquest cas i a diferència dels altres indicadors, la relació amb Europa sobretot l’àrea francogermànica i la d’Itàlia del Nord, resulta més deficient. Aquí les mancances importants se situen en algunes províncies del sud d’Itàlia i sobretot en l’Europa de l’est. I curiosament, perquè és el país de major renda de la UE si excloem Luxemburg, també Irlanda.
Les causes de mortalitat és un altre indicador fonamental. Catalunya presenta un índex per cada 100.000 habitants de 791,5. Pitjors clarament que el de Madrid que és de 675 i que pràcticament les altres grans regions Espanya, en què està dividida, excepte l’andalusa que també incorpora Múrcia. Donada aquesta divisió regional específica no és possible parlar exclusivament de Catalunya perquè també incorpora el País Valencià i les Balears. En tot cas, presenta nivells molt millors que els de la major part de França, sobretot les regions del nord, i tota l’Europa central i oriental. La valoració global seria que en aquest cas la posició catalana és francament bona.
Una ràpida recapitulació ens indica que el creixement de llits ha estat modest, però ha existit i contrasta amb la tendència contrària en el conjunt europeu, que disposem de més metges per habitant que el que és habitual a la UE, que en el cas de Barcelona la distància a l’hospital més proper en cotxe és òptima i que és raonable en les altres circumscripcions, i que finalment la nostra taxa de mortalitat també és bona, francament bona. Per tant, en aquest capítol tan substancial per a la vida de les persones com és la salut ens trobaríem amb un balanç que indiscutiblement seria positiu.
