De manera creixent i ràpida es multiplica la proporció de fills nascuts fora del matrimoni. Si l’any 2000 representaven el 20,1% a Catalunya, a Espanya el 17,7% i a la UE el 25,4%, l’any 2019, l’últim del qual disposem de dades per als tres àmbits territorials, Catalunya ja s’ha situat en una destacada primera posició, amb el 49,7% de fills nascuts al marge del vincle matrimonial, una xifra també molt alta per a Espanya, 48,4%, i un 42,7% per a Europa. És a dir, hem passat a encapçalar la classificació, seguits d’Espanya, deixant a la cua a Europa. S’han invertit els termes.
La realitat nua i crua és que pràcticament la meitat dels pocs nens que neixen a Catalunya ho fan fora del matrimoni i, per tant, difícilment tindran una estructura familiar estable. Una cosa molt semblant passa a Espanya.
En el transcurs d’aquest segle, a Europa els fills nascuts fora del matrimoni han augmentat uns 17,3 punts percentuals (pp). Però és que a Catalunya ho ha fet en un 29,6 (pp) i Espanya un 30,7 (pp).
No es pot separar aquesta tendència de la davallada de la natalitat. Evidentment en ella incideixen altres factors, les dificultats econòmiques per casar-se, el cost de tenir fills, la falta d’ajudes per part de la Generalitat, govern espanyol i els grans ajuntaments, una xifra molt alta d’avortaments, en relació amb el nombre de criatures engendrades. Però a tots aquests factors cal afegir el refús creixent vers el compromís estable i la formació de la família, com mostra aquesta altra informació.
L’existència d’aquest nombre tan elevat de fills nascuts fora del matrimoni, que ens situa al nivell de Suècia, no és independent de la crisi educativa estructural que patim, perquè s’ha volgut oblidar, malgrat que les dades i els estudis científics ho assenyalen. La família és el primer agent educador i si aquesta no és estable i no ofereix rols ben definits, l’escola pateix una sobrecàrrega que difícilment aconsegueix assolir. Que la meitat dels fills nascuts a Catalunya ho facin fora del matrimoni i amb una evolució tan ràpida que ha desbancat Europa, significa que han crescut d’una manera extraordinària les parelles de fet, les cohabitacions i les mares solteres.
Tot això és un pèssim predictor pel present i futur de l’estat del benestar, perquè aquest, en últim terme, s’alimenta d’un suficient reemplaçament generacional format de persones amb bons nivells de formació i de famílies estables que fan que el suport en les adversitats, desocupació, malalties, accidents, no recaigui exclusivament en costos per al sistema públic de benestar.
Loading ...
