Aquest diumenge passat al matí, davant la clínica avortista del carrer Anglí, concretament a la vorera d’enfront, dos nois i una noia resaven. Ho feien d’una manera tan discreta que difícilment era perceptible la seva activitat, però vet aquí que en un moment determinat es va presentar un cotxe dels Mossos d’Esquadra inquirint què feien allà.
Naturalment la pregunta ja és desproporcionada, perquè tres persones en una vorera poden estar conversant, resant o fent el que vulguin i la policia no té cap dret a intervenir-hi, és de fet un acte de pressió. Els hi van respondre el que feien, resaven. El vehicle dels Mossos d’Esquadra es va donar per satisfet i va marxar, però encara no havia passat mitja hora quan van tornar i, aleshores, com ja no podien preguntar què feien, els hi van demanar la identificació. Anar demanant el DNI pel carrer per part de la policia si no hi ha una causa ben determinada, és també un acte coactiu.
No ho haurien fet si no hi hagués hagut entremig la intervenció de la clínica EMECE. És a dir, la policia de Catalunya ,que tanta dificultat té per fer front als botellots, està a l’ordre d’una clínica avortista per pressionar, intimidar unes persones que no fan absolutament res que pugui ser subjecte d’una sanció ni tan sols administrativa. Ni pel nombre dels concentrats, ni pel que feien.
Els joves van romandre al lloc, no es van deixar espantar per la policia. I aleshores, al cap de poc temps, va aparèixer un home que els va cridar, insultar, amenaçar amb una actitud que sincerament sí que era sancionable. Però, ves per on, la policia ja no hi era i ja no va tornar més.
Aquest fet forma part d’una campanya del govern tant a Espanya com a Catalunya que busca intimidar aquelles persones que en els entorns de les clíniques avortistes, preguen, com és el cas, o que distribueixen fulletons a qui els vol agafar. Els volen acusar d’intimidar les dones que van a la clínica (diguem de pas que en l’afer del diumenge amb els Mossos d’Esquadra la clínica naturalment estava tancada).
És evident que són drets fonamentals contemplats per la Constitució la llibertat d’expressió, de manifestació i de reunió, que no tenen cap altre límit que l’ordre públic. Però els governs de Catalunya i d’Espanya estan prenent una perillosa deriva en la qual els drets es prenen en funció de qui és el subjecte: molt favorable pels amics del govern fins a arribar al privilegi, i absolutament repressiu per a aquells que mantenen punts de vista que no encaixen amb els seus, com és el cas d’aquells que creuen que l’avortament sense alternativa no és una solució.
Fa pocs mesos, per aquestes raons de prevalença dels drets fonamentals, es va derogar la figura delictiva que existia al Codi Penal per als piquets de vaga en aquells supòsits que violenten o intimiden a tercers impedint per la força l’accés al treball o forçant les botigues a tancar. Ara, totes aquestes actuacions queden a l’aire i serà molt difícil que puguin ser penalitzades Codi en mà.
Quin contrast més gran amb el que passa amb els joves que preguen als entorns de les clíniques avortistes, als quals una policia escapçada en nombre i en dificultats per afrontar a aquells que generen violència, es dedica literalment a perseguir. Perquè no té altre qualificatiu la intervenció que va passar davant la clínica EMECE.
No és el primer cas i cada vegada n’hi haurà més, perquè formen part dels preparatius de la proposta de lleis del PSOE que pretén modificar el Codi Penal, que és una llei orgànica, en concret l’art. 172.4, penalitzant fins a un any de presó aquelles persones que en les “proximitats” dels llocs habilitats per interrompre embarassos poden intimidar les dones. Resar és intimidar? Repartir fulletons que hom agafa, o no, o llença, és intimidar?
Aquesta modificació de llei, en el cas que s’aprovi, difícilment passarà el sedàs del Tribunal Constitucional, però com aquest és tan lent passaran anys en els quals estarà plenament vigent, i mentre, la policia, la fiscalia dirigida per una exministre de Sánchez, intimidarà, detindrà i intentarà reprimir aquestes persones. L’objectiu de la llei no és que acabi estant consagrada la legislació espanyola, sinó senzillament que sigui un instrument per fer por, que doni més cobertura a la policia. Que justifiqui que en lloc de demanar-los el DNI pugui detenir la gent que prega. Realment si no ho aturem, acabarem vivint en un estat policial rosa d’aparença liberal.
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.