Cada comunitat autònoma té la seva pròpia modalitat curricular, i això li permet organitzar el seu horari de matèries com millor li convingui. Si bé és cert que existeix la LOMCE, la llei educativa que intenta homogeneïtzar el que toca aprendre als estudiants, el que aquesta no regula són les hores que es destinen a cada matèria. I això suposa que hi poden haver diferències brutals entre els diferents territoris d’Espanya. Un estudiant basc arribarà a l’institut havent fet 420 hores menys de matemàtiques que un de madrileny, mentre que haurà rebut el triple d’hores que un aragonès. Però, i els catalans?
L’educació primària a Catalunya destina moltes menys hores per les principals assignatures, matemàtiques, llengua castellana i cooficial (en el cas de Catalunya la catalana) i primera llengua estrangera, que la mitjana de la resta de l’Estat. Així, els catalans només estudien 840 hores de matemàtiques a primària, el que la situa com a quinzena comunitat autònoma, i molt per darrere de les 1.050 hores que ho fan els estudiants de Madrid.
Font: El País.
Paral·lelament, només destina 1.050 hores a les llengües catalana i castellana, situant-se així com a dotzena comunitat, i també molt lluny de les 1.645 hores del País Basc o les 1.155 de Madrid. Cal tenir en compte que les hores de Catalunya es divideixen entre el català i el castellà, però en la majoria de comunitats autònomes només es fa castellà. Per la qual cosa, entre Catalunya i Madrid la diferència de llengua castellana seria de 1.155 hores vers 525.
Finalment, Catalunya és la comunitat autònoma que menys hores dedica a la primera llengua estrangera, amb només 420, mentre que Madrid ho fa en 840 hores. Per fer-nos la idea global, mentre que Catalunya dedica un total de 2.310 hores a les principals matèries de primària, Madrid hi destina 3.045 hores, gairebé una tercera part més. A què dedica Catalunya les hores d’estudi?
Aquestes dades mesuren el nombre d’hores que es dediquen a cada matèria de primer a sisè de primària, repartides en les 35 setmanes que dura cada curs. Dades que s’han extret a partir d’una anàlisi detallat de xifres del curs passat recollides per cada regió. I a més s’han comparat a partir de les hores fixes, sense tenir en compte les de reforç o lliure disposició que cada comunitat o centre puguin haver afegit.
Si bé és cert que les comunitats tenen un marge de mínim el 50% de matèries troncals per establir els seus models, no s’acaba de justificar la diferència d’hores entre algunes comunitats, com seria el cas de Catalunya.
