La competitivitat és un concepte complex que expressa prou bé la dinàmica econòmica, en aquest cas, d’una regió europea. El Foro Económico Mundial, que mesura la competitivitat des de 1979, la defineix com “el conjunt d’institucions, polítiques i factors que determinen els nivells de productivitat d’un país”, que han de conduir a un més gran benestar.
A Europa disposem de l’Índex Regional de Competitivitat (RCI, per les seves sigles en anglès) que defineix aquest concepte com la capacitat d’una regió econòmica per oferir un entorn atractiu, sostenible per a les empreses i els residents que hi viuen i treballen. La primera edició és del 2010 i s’actualitza cada 3 anys. La seva última versió correspon al 2019, i per tant, disposem de 4 observacions per a una dècada, el que fa possible veure el comportament de cada regió i comparar-lo al llarg del temps. Utilitza com a nivell regional el de les NUTS-2 de la Unió Europea, 268 en total dels 28 estats membres. Utilitza 74 indicadors agrupats en 11 dimensions que a la vegada es resumeixen en 3 subíndexs. El Bàsic, que valora les institucions, l’estabilitat macroeconòmica, les infraestructures, la salut i l’educació bàsica. El subíndex d’Eficiència, compost per les dades que es refereixen a la situació de l’ensenyament superior, l’aprenentatge permanent, l’eficiència del mercat laboral i la grandària del mercat. Finalment la Innovació, que agrupa la preparació tecnològica, la sofisticació empresarial i la innovació.
Si observem el paper de Catalunya al llarg d’aquesta època, que va del 2010 al 2019, podem concloure amb facilitat com ha perdut posicions. En una anàlisi de 8 regions: 2 de la península (Madrid i l’àrea metropolitana de Lisboa), la puntera regió francesa de l’Aquitània, i 2 regions italianes (la Llombardia, que sempre ha estat l’equivalent italià de Catalunya, i el Lazio amb la capital Roma), podem constatar que les coses no ens van gens bé. Com a element de contrast, hem situat les dues regions en què es divideix Baviera. L’alta, molt desenvolupada, i la baixa, rural i amb un nivell de competitivitat que el 2010 era inferior al català. Podríem dir en aquest rànquing que en el seu punt d’arrencada l’alta Baviera era la regió top, perquè ho és a escala de tota la Unió Europea. Considerant que l’índex de competitivitat es mou des de valors negatius fins a 1, que és el màxim, Baviera ha passat del 0,88 al 0,92 el 2019. Estava molt amunt i encara ha prosperat més. La sorpresa ens la dona la regió de la baixa Baviera. Ocupava la cinquena posició entre les 8 regions esmentades amb un RCI de 0,16, clarament per sota del de Catalunya, però al llarg del període ha prosperat clarament, ens ha deixat enrere i fins i tot ha desplaçat de la segona posició a Madrid. Aquell país bavarès presenta el 2019 un índex de competitivitat de 0,33, per 0,30 el de Madrid, que és l’altra gran regió potent de les 8 considerades, però que ha minvat la seva competitivitat des del 2010 perquè en aquella data el seu índex era de 0,43.
La veïna Aquitanià és una altra regió d’evolució excel·lent. Perquè de ser l’últim de la fila de les nostres 8 regions seleccionades, amb un índex negatiu de (-0,08), s’ha situat en quart lloc amb un ICR de 0,12.
No la tenim gaire present, però l’àrea metropolitana de Lisboa també ha mostrat una bona dinàmica, i d’un valor negatiu de (-0,05), clarament per sota de Catalunya, també l’ha superat amb un 0,09 el 2019.
De les dues regions italianes, la més ben situada, la Llombardia amb Milà al capdavant, tenia a l’inici de la dècada un RCI del 0,21, però al final de la mateixa havia retrocedit fins a (-0,07). I el Lazio, que ja estava avall, ocupa ara l’últim lloc retrocedint del 0,01, just per sobre del valor negatiu el 2010, al -0,18.
Però sens dubte el pitjor comportament de totes les regions ha estat el català. Ocupava la quarta posició amb un 0,16 d’índex de competitivitat i d’aquí hem caigut a l’últim lloc compartit amb el Lazio, amb un (-0,17).
Loading ...
