Catalunya és la comunitat autònoma amb menys matrimonis religiosos de tot l’Estat espanyol. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2015 només el 10,5% dels casaments que es van produir a la província de Barcelona van ser per l’Església. O el que és el mateix, 939 de les 8.949 parelles que van contraure núpcies. A Barcelona la segueix Girona, on només el 10,6% de les 1.204 parelles que es van casar ho van fer de forma religiosa. A Tarragona les parelles tampoc opten per un matrimoni cristià, ja que només l’11,7% dels matrimonis són per l’Església (137 dels 1.174 enllaços totals). Lleida és la província catalana amb més casaments cristians, un total de 112 sobre 651, que suposa el 17,2% dels matrimonis.
Cal considerar que aquestes dades tan baixes sobre els matrimonis catòlics s’extreuen de les dades del total de matrimonis, que també són molt baixes. Un fet que, se’ns dubte, encara aixequen més alarmes. Que la gent es casi menys és degut, sobretot, a què les parelles decideixen viure juntes sense passar per l’altar.
La mitjana de matrimonis catòlics a Espanya dins del marc de les bodes en general se situa prop del 22%. Això és menys que Madrid (24,4%), però molt més que les províncies gallegues, del País Basc o de la costa valenciana i fins a Múrcia.
Un dels punts més alarmants sobre aquesta baixa taxa de matrimonis religiosos és l’evolució que han tingut els enllaços (civils o religiosos) en els darrers 15 anys. El 2000 es van produir a Espanya un total de 216.451 casaments, dels quals, 163.636 van ser per l’Església, molts més de la meitat. Però en els 15 anys següents, la tendència de matrimonis (sobretot per l’Església) ha anat disminuint de forma escandalosa. Ha estat així fons el 2015, any en el qual es van casar 168.910 parelles en tot el país, de les quals, només 49.206 va fer-ho de forma catòlica. Això significa que en aquest període els casaments han passat catòlics han passat a tenir un pes del 75,6% a només el 22,2% del total de matrimonis.
El primer trimestre del 2016 la tendència de caiguda tan brusca es va aturar, tot i que encara continua sent lleugerament a la baixa. I no és per menys, ja que en pocs anys els matrimonis catòlics s’han reduït a menys d’una tercera part. La pregunta seria: què ha passat en aquests 15 anys perquè la gent ja no es vulgui casar per l’Església?