Les dades en temps real que ens proporciona un dels serveis de CaixaBank Research ens permet veure com acabem l’any a Catalunya en relació amb dos conceptes bàsics per a l’economia, és a dir, la butxaca de tots, com són el consum presencial i els salaris. I la realitat és que no acabem l’any de manera brillant ni amb una tendència positiva.
El consum en termes interanuals l’octubre del 2023 ha estat a Espanya d’1,9%, mentre que a Catalunya ha estat 6 dècimes inferior. De fet, a partir de gener d’enguany el creixement del consum presencial a Catalunya ha tendit a ser inferior al d’Espanya i amb tendència a reduir-se. La cota actual és la més baixa des de juny del 2019, descomptant el període de covid, i un dels més baixos des del 2018. A més, la tendència tant en el cas espanyol com català, però sobretot en el nostre, és decreixent.
També resulta significativa la situació en funció del grup d’edat, perquè resulta que el gruix central de la població activa, la que va de 30 a 49 anys, és allà on cau més el consum presencial, mentre que la situació és molt millor per als majors de 65 anys, és a dir, els pensionistes, perquè creixen en relació amb l’octubre de l’any anterior pel que fa al seu consum, un 7%, per tant, molt per sobre la mitjana catalana, i és el que permet que aquesta mantingui un clar signe positiu.
I aquí hi ha tot un toc d’atenció que, si ens fixem en altres dades, constatarem que no és circumstancial. Cada vegada més el pes de les pensions és més gran en l’economia catalana. És un signe d’envelliment, evidentment, però sobretot és també un toc d’atenció perquè vol dir que la nostra economia és menys brillant del que ens creiem.
Per exemple, a Barcelona, rovell de l’ou de Catalunya i on es concentra l’activitat en principi tecnològicament més avançada, dels tres components que determinen la renda (salaris, excedent empresarial i transferències, que en la pràctica vol dir bàsicament pensions), les pensions ja superen en quantitat l’excedent empresarial. I aquest no és un signe de salut econòmica i menys per a un país que es considera emprenedor. És lògic que es produeixin escenaris d’aquesta mena en comarques com la Terra Alta, però caldria reflexionar més i més a fons que això es doni a Barcelona, si bé ni molt menys amb la intensitat d’aquells territoris econòmicament més deprimits. És tot un signe.
En relació amb els salaris també els d’Espanya creixen més en l’últim any, d’octubre a octubre, que a Catalunya. Respectivament un 4,2% a Espanya i un 3,9% a Catalunya. A més la tendència és divergent perquè a Catalunya manifesta una clara orientació a la disminució.
En aquest cas el grup que veu una millora més substancial del seu salari és el d’edat més jove, el que arriba fins als 29 anys, que assoleix un 7% mentre que el grup central de 30 a 49, ho fa amb un 4%. Els assalariats de major edat, de 50 a 64 anys, veuen incrementar els seus ingressos clarament per sota la mitjana, amb un 3,2%.
Les dones veuen millorada la seva retribució en una proporció clarament més gran que els homes, un 4,1% en relació amb un 3,7% i a més aquesta és una tendència que ve sent habitual des del 2017 amb comptats períodes d’excepció.
Loading ...
