La notícia que la xinesa GWM ha rebutjat finalment instal·lar-se a la planta de Nissan és, vulguis o no, un cop dur perquè significa, ara sí, liquidar una part de la capacitat de producció automobilística de Catalunya, i amb ella, tot el sector auxiliar de la qual depèn. Perquè la conseqüència de la marxa de Nissan, de la qual se’n parla molt menys, és els acomiadaments que ja s’estan produint a les empreses afectades, un total de 69. S’han produït al llarg de l’any transcorregut, i ara s’acceleraran en el transcurs de finals d’any i de l’any que ve. Seran centenars de persones que es quedaran sense feina. Però els mateixos treballadors de la Nissan no tenen el futur garantit perquè el pla B de la Generalitat no ofereix prou claredat en si podran continuar contractades el mateix nombre de persones i sobretot en la seva qualificació professional.
D’altra banda, no és el mateix tenir una activitat industrial de qualitat com l’automobilística que destinar part de l’actual instal·lació de l’empresa japonesa a activitats de logística. El fet que la Generalitat hagi rebutjat la possibilitat que s’instal·lés una fàbrica de reparació de carros blindats per raons ideològiques, tampoc facilita l’ocupació de qualitat per als treballadors que la Nissan necessita. A aquest fet prou conegut s’hi ha afegit la decisió que finalment el grup Volkswagen no instal·larà la seva gran fàbrica de bateries a Catalunya, malgrat l’esperança que hi havia que precisament s’instal·lés a prop de la planta de Martorell. No és un bon indicador i el govern de la Generalitat faria bé en seguir amb molta atenció i estar molt a sobre de la futura evolució de Seat. El fet que Ada Colau hagi declarat la guerra al cotxe tampoc és una bona bandera per defensar la indústria automobilística del país, perquè els que manen a la capital la refusen.
Per si no fos prou, les posicions del govern estan enfrontades en relació amb les noves activitats en el sector terciari. Bé sigui en relació amb els jocs d’hivern, bé en relació amb la inversió de Hard Rock a Tarragona, on les posicions d’ERC i de JxCat difereixen sensiblement.
Alhora la Generalitat es manté al marge de possibles col·laboracions culturals i econòmiques amb el País Valencià i les Illes Balears. El fet d’haver renunciat a la trobada de Saragossa, on també assistia Aragó, és la demostració que la ideologia de partit pesa més que l’expectativa d’assolir un benefici per al país. Contrasta aquest distanciament amb la situació totalment inversa entre el País Basc i Navarra, que continuen estrenyent llaços basats no en declaracions de principis sinó en col·laboracions contretes. Ara mateix, els dos governs autonòmics han establert nous acords relacionats amb la llengua basca, l’agenda 2030 i els temes socials. El fet que l’eix mediterrani estigui liderat per l’empresariat valencià és tot un indicador del declivi de la iniciativa catalana. Hem passat de ser un país que tenia empresaris que van aconseguir operar la gran transformació del gas a Catalunya i a tota Espanya, ens referim a Duran i Farrell, a una situació en la qual la infraestructura més gran per al nostre futur, la de l’eix mediterrani, no té cap protagonisme català.
A banda d’aquests fets concrets, hi ha la dinàmica econòmica que tampoc pinta massa bé. El tercer trimestre el PIB català només va augmentar un 1,3% respecte als tres mesos anteriors, i queda lluny del registrat per Espanya (2%) i Europa (2,1%). La reactivació que es va produir en el segon trimestre, encara que molt menor de la prevista, ha decaigut encara més en el tercer. Ara l’any es juga durant les festes de Nadal. Però la notícia més preocupant és que en aquest tercer trimestre, i per primera vegada des del confinament a inicis del 2020, el sector industrial ha enregistrat un retrocés de l’1,3%. És la conseqüència de la crisi de subministraments i de colls d’ampolla que pateix tota la indústria i que ens afecta de manera especial.
En menor dimensió, però també en l’apartat dels fenòmens negatius, cal apuntar que ja es fan sentir els costos del Brexit, que s’han multiplicat pel que fa al transport, gestió i proveïment de mercaderies cap aquest país i que, per tant, redueix la competitivitat dels productes catalans que s’exporten al Regne Unit.
Loading ...
