La situació catalana en relació amb el coronavirus és francament dolenta, i si disposéssim d’un Parlament digne d’aquest nom i uns mitjans de comunicació més independents de les subvencions de la Generalitat, fa dies que estarien exigint respostes sobre unes qüestions ben greus, perquè assenyalen aspectes crucials de la nostra situació en relació amb la pandèmia.
La primera d’elles fa referència al número de proves efectuades. A hores d’ara, una de les certeses és que hi ha una estreta relació entre la lluita eficaç contra la Covid-19 i el nombre de proves, especialment les més completes i fiables, les conegudes com a PCR. Doncs bé, el cas català juntament amb Madrid i Castella-la Manxa, són les que presenten pitjors resultats. Catalunya només ha fet 4,06 proves per cada cas diagnosticat. A l’altre extrem Canàries amb 20,7 test de PCR per cada diagnòstic, Astúries 15,3 i Balears 15,0. Si no fem suficients diagnòstics, no sabem on som, ni qui són, i aquest és el problema.
Referits per població, Catalunya ha fet 2.255 PCR per 100.000 habitants, i la ridícula xifra de 39 test d’anticossos també per a la mateixa magnitud de població.
Nombre de proves PCR i test d’anticossos totals i per cada 100.000 habitants realitzats en cada comunitat autònoma. Dades a 23 d’abril
Som la novena comunitat en nombre de PCR per població, i la penúltima en anticossos. Madrid, l’altre territori més afectat, n’ha fet molts més, 3.050. Per tant, la nostra relació és la més dolenta considerant el resultat conjunt dels tres indicadors en els que mesurem les proves. En relació amb el PCR, pel que fa al nombre d’ells en relació amb el nombre de casos diagnosticats i l’altre, sobre el total de població. Pel que fa als test immunològics, també sobre el total de població.
El segon indicador fa referència al nombre de morts en els tres últims dies i la seva relació amb els dels tres dies precedents, que ens indica la dinàmica de la situació. En aquest cas Catalunya és l’única comunitat en la què els morts diaris continuen creixent sota aquella escala mòbil. En totes les altres comunitats, inclosa Madrid, disminueixen, excepte en Extremadura, Galícia i La Rioja, Ceuta i Melilla, que romanen igual. A més el multiplicador del nombre de morts dels tres dies previs és el més alt, 1,07, excepte Astúries, 1,10, amb la diferència que el nostre ha augmentat una centèsima, i l’asturià n’ha reduït quatre. Madrid, per situar l’altra referència, està ja a 1,03 i ha reduït una dècima en relació amb el període anterior. En el conjunt espanyol el multiplicador és d’1,04.
Arribar a la xifra d’1, com tenen només Ceuta i Melilla, significa que s’haurà estroncat la mortalitat. Com més propera a aquell dígit sigui la xifra, millor estarem. Múrcia i Canàries amb 1,02 i enèrgiques reduccions en relació amb els tres dies precedents, sobretot la primera, és l’objectiu a assolir, que en el cas català està lluny.
Aclarir aquests dos escenaris, proves i mortalitat, i indagar què ha succeït a les residències, és una acció necessària del Parlament per identificar errors, responsabilitats i posar-hi remei amb llum i taquígrafs.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Catalunya és la novena comunitat en nombre de PCR per població, i la penúltima en anticossos Share on X
