Catalans, obriu els ulls que el país se’ns en va de les mans!

Concentrats o distrets entre indults, amnisties i independències que no arriben, Catalunya està enregistrant silenciosament la crisi més greu de la seva història, que posa en risc la seva continuïtat com a país mil·lenari, i la seva llengua i cultura. La causa fonamental radica en la dinàmica demogràfica, caracteritzada per l’envelliment de la població autòctona i la forma com la natalitat que aporta l’onada immigratòria per al present segle i procedent de fora d’Espanya.

Ja, en l’actualitat, prop del 40% dels nens que neixen a Catalunya són de pares nascuts a l’estranger i aquesta proporció es reparteix en parts quasi iguals entre la procedent d’Hispanoamèrica i l’africana, mentre que l’europea és molt minoritària. Aquesta situació és particularment aguda a les grans ciutats de Catalunya, començant per la de Barcelona, on el nombre de mares nascudes fora d’Espanya ja s’acosta al 50% i previsiblement superarà aquesta xifra en les pròximes dècades. En aquest cas, el grup immigratori majoritari és iberoamericà.

Si mirem les poblacions més grans de la província, constatem que a la segona ciutat més gran de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat, el 63% dels nascuts són de mare estrangera, bàsicament llatinoamericana i el 59% de pare del mateix origen. La conclusió és evident, a la població més gran de Catalunya després de la capital, el predomini de població immigrada és ja un fet notori, però no excepcional perquè aquesta mateixa situació es dona a Santa Coloma de Gramenet, una altra gran ciutat, amb un 56% de mares immigrants. A Manresa amb un 52%, Vic l’anomenada “capital de la Catalunya catalana” on quasi el 60% de les mares i el 57% dels pares són immigrants.

A Girona, i a excepció de la capital, el predomini és aclaparador. I no és que a Girona ciutat tingui poc pes la maternitat i la paternitat d’origen immigratori perquè el 42% dels fills són nascuts de mares d’aquest origen. Però si la mirada s’eixampla, podem constatar que Salt ja és una ciutat que poc té a veure amb Catalunya, ja que el 75% dels mares i pares són d’origen immigrant. A Palafrugell s’acosta al 60%, a Figueres també assoleix aquesta xifra i la supera a Castelló d’Empúries i Platja d’Aro, i superen el 50% a la Bisbal, a Roses, a Sant Feliu de Guíxols i a Olot. Només a Ripoll la proporció de fills de pares i mares autòctons és significativament més gran amb el 62%. És un avantatge relatiu perquè assenyala que més d’1/3 dels nascuts són de pares immigrants.

A Lleida, Tàrrega i Mollerussa són les poblacions on clarament la maternitat de mare estrangera supera a la pròpia del país. Mentre que a Tarragona aquest fet es dona només a Salou amb un 65%, i Tortosa amb un 50%. Les altres poblacions importants de la província no arriben a aquesta magnitud, però assoleixen nivells molt alts per sobre del 40%, com és cas de Tarragona ciutat amb el 42,1%.

Si la mirada la dirigim als conjunts provincials, podem constatar que la proporció més alta de naixements amb pares d’origen estranger es dona a Girona amb una proporció que oscil·la entre el 44% i el 42%, segons si considerem la condició materna o paterna. La segueix Lleida amb un 40-39%. Tarragona 39-37% i molt a prop Barcelona amb un 38-36%. Si bé en aquest cas, tal com ja s’ha assenyalat, Barcelona ciutat s’endú la palma (amb permís de L’Hospitalet) amb un 46-43%. Aquestes dades de la circumscripció de Barcelona assenyalen sobretot que la immigració es concentra a les poblacions més grans.

De tot plegat podem extreure uns perfils estilitzats que ens diuen quins són els focus d’atracció d’immigració, molt vinculats a la feina, com és lògic. Territorialment, es tracta de la gran ciutat, que atrau l’immigrant perquè troba més possibilitats de feina, sobretot en llocs de poca qualificació. Aquest fet unit a què està disposat a sacrificar una part més important de la seva renda per pagar la llar a canvi de viure a la gran població, explica la concentració en llocs com Barcelona i l’Hospitalet. Els altres dos factors característics són l’agricultura, sobretot la intensiva amb mà d’obra a l’hora de la collita, i d’una manera destacada, el turisme. Això explica el pes extraordinari de la immigració a pràcticament tota la circumscripció de Girona.

 Loading ...