catalanisme

Política: entre el tedi i l’esperança

El tedi de l’anunciada fins l’avorriment reunió de la taula de diàleg o de negociació és un mal símptoma quan per començar ja no es posen d’acord amb el nom. Bé, ni en el nom ni en els continguts perquè uns van amb l’Agenda del Encuentro, que mai han explicat, i els altres amb l’amnistia i referèndum, que d’entrada l’altra part refusa.

Ara, pel que es veu, la solució es la “metodologia”, cal pactar una metodologia, convertida en paraula taumatúrgica. El problema es que aquí ningú fa miracles. Però, atenint-nos al sentit de les paraules, si es que tal cosa es possible amb l’actual política i l’actual generació de polítics, em temo molt que la cosa no millora. Perquè la metodologia és un conjunt de procediments racionals utilitzats  per assolir l’objectiu o el rang d’objectius que regeixen una investigació científica, exposició doctrinal o tasques que requereixen coneixements específics. Per tant, el que és previ a la definició metodològica és la fixació de l’objectiu, i aquesta és precisament la qüestió: Quin és l’objectiu compartit de la taula? Quan temps l’ase estarà girant en la norià? I, si al final tot resulta que només és un modus vivendi seu per mantenir-nos entretinguts- és un dir- enfrontats?

Una llum sembla que pot aparèixer amb l’entesa dels partits sense representació parlamentària que, des del catalanisme, volen configurar un espai que atorgui representació al desaparegut centre i dreta catalana. Si la previsió es complís, pel desembre hi hauria un congrés o un acta d’aquest naturalesa, que significaria l’inici d’una nova història. Aquest és un pas necessari, i perquè funcioni ha de ser coherent amb el que postulen.

Fer un partit d’aquestes característiques té com a condició que la seva filosofia política i el projecte de societat que postulen correspongui als valors dels votants de centre i dreta d’aquest país, i no  només a allò que agradi a alguns dels promotors. Si no és així ens trobaríem davant una repetició de la fi de Ciutadans, que més enllà del seu anticatalanisme, era una mimesi decolorada del projecte cultural socialista.

Un nou espai necessita projectar una visió política diferent i obrir nous espais a la reflexió, per no repetir el mateix que el bloc dominant en perspectiva feminista de gènere i identitats de gènere, sinó abordar l’avortament, natalitat, respecta i acollida a tota vida humana, afirmació del matrimoni entre un home i una dona com a fonament de tota família i descendència, liquidació de la partitocràcia. Tot això exigeix entre d’altres qüestions una nova llei electoral i les subvencions colonitzadores de la societat civil, la reforma total de TV3, la reforma de l’administració de la  Generalitat, l’abandonament del revengisme de la memòria històrica, per citar-ne un grapat. Si no són capaços d’això fracassaran.

L’èxit d’en Pujol va ser que sabia a qui volia representar: “Sant Pancràs salut i feina”. Ara no cal anar amb cap Sant obrint la professor, però coses s’han de dir que identifiquin fins a quin punt no són una variant progre del centre i la dreta, que tant poc defineix. Dir tota això, no és clamar per cap frontalitat; l’elegància espiritual es tradueix en l’elegància en el llenguatge, i a més  la prudència és virtut principal, però no significa  renunciar o dissimular, sinó situar el millor camí, que acostuma a no ser la línia recta.

Una recent enquesta, un tant confusa tot s’ha de dir, sobre  “Els valors dels catalans” del CEO, que diu bastantes coses que poden semblar pintoresques, com que els nostres germans bessons en valors son el letons, i molt propers els espanyols, “ahí es na” agrupa en sistema de valors en  tres divisions El grup més nombrós és el dels anomenats “ambiciosos”, arribant al 40,7%. El segueix el grup dels “tradicionals”, amb el 36,1% d’individus. Finalment, tenim els “moderns” que suposen el 23,2%

El grup dels “tradicionals” prioritza clarament els valors de la tradició, la seguretat i la conservació. És el que puntua més baix en els valors de l’hedonisme i la vida estimulant dins la dimensió general d’obertura al canvi. També dona importància, però en segon terme, a l’auto-direcció per davant dels ambiciosos. També són valors seus la transcendència.  Entre els “tradicionals” abunden més les dones que els homes; el contrari del que passa amb els “ambiciosos”, on els homes predominen. Els “moderns” presenten proporcions similars d’homes i dones.

El perfil dels “tradicionals” és el més envellit. Els més grans de 64 anys constitueixen el 40%, els més joves són només el 9%. En els altres dos grups, els joves arriben a ser un terç del total. Els “tradicionals” són els que tenen un nivell educatiu més baix, en contrast amb els “moderns” que són els més formats. Els “ambiciosos” es troben a mig camí entre uns i altres. No hi ha gaires diferències per motiu de classe social entre els grups, tot i que la gent de classe mitjana-alta i alta abunda relativament més entre els “ambiciosos”. Els “moderns” són els més post materialistes i els “tradicionals”, els menys. Els “ambiciosos” es troben a mig camí entre uns i altres. La identitat nacional catalana és clarament majoritària entre els “moderns”, mentre la que predomina entre els “tradicionals” acaba sent la dual. Els “ambiciosos” es troben altre cop entre un i altre extrem. Entre els “tradicionals” i els “ambiciosos” les postures ideològiques de dretes arriben a ser majoritàries, superant el 50%. En canvi, entre els “moderns”, tres quartes parts s’ubiquen políticament a l’esquerra.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Això definit, òbviament, no es cap llei, però serveix per il·lustrar la idea de per on anar. Amb un apunt final: hi ha pocs joves posicionats en aquest espai, perquè es necessita ser heroic i viure a la universitat amb aquesta bandera. Però la gran majoria dels que hi ha tenen un valor personal i un qualitat extraordinària, i són un factor poderós d’impacte polític i de promesa de futur. Per tant, disposar d’una organització jove, realment autònoma de la formació política mare i articulada a ella però sense supeditacions més enllà dels acords fonamentals, és essencial per créixer políticament.

Una llum sembla que pot aparèixer amb l’entesa dels partits sense representació parlamentària que, des del catalanisme, volen configurar un espai que atorgui representació al desaparegut centre i dreta catalana Click To Tweet

Estàs d'acord que els alumnes d'ESO puguin obtenir el títol sense haver aprovat totes les assignatures?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Francisco Gámez
    15 setembre, 2021 20:33

    Benvolgut Josep Miró,

    Ara, més que mai, és el moment d’establir el FEDERALISME !
    1 – Reunions d’acció amb 3 o 4 Autonomies d’Espanya que també volen un canvi de Política.
    2 – Demanar l’adhesió de 3 o 4 paisos europeus que també necessiten el Federalisme.
    3 – Tots junts, demanar a la UE, que també vol contribuir, exposi seriosament la necessitat de
    adoptar el Federalisme, com la millor solució per la defensa de la Llibertat dels Humans,
    llurs Races i llurs Cultures.
    Això és el que resoldria el problema de Catalunya. Més Patriotisme i menys Polítics xerraires !!!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú