L’agència federal alemanya per a la intel·ligència interior classificà de forma oficial la setmana passada el partit de la dreta alternativa, Alternativa per Alemanya (AfD per les sigles germàniques) com una “organització demostrada de dreta extremista”.
Es tracta del cop més dur a aquest partit polític des de la seva fundació, coneguda pels seus postulats antiimmigració i contraris a l’islam, i que permet a les forces de seguretat alemanyes intensificar la vigilància dels seus líders i membres.
Es tracta també de la primera vegada des del retorn de la democràcia a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial que una força política d’abast nacional rep aquest tractament. Recordem que l’AfD va quedar segona a les eleccions federals de febrer, amb prop del 21% dels vots.
Segons l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució d’Alemanya, es disposa de prou proves per concloure que l’AfD “treballa contra el sistema democràtic d’Alemanya”.
Un informe intern d’un miler de pàgines dona suport a aquesta decisió, i cita violacions a principis federals com la dignitat humana i l’estat de dret.
No podem entrar aquí en els mèrits jurídics de la decisió per manca d’informació, però, políticament parlant, es tracta d’un acte de profund significat, ja que equival a ratllar d’extremistes i deixar a un pas de l’exclusió del sistema democràtic a un de cada cinc votants alemanys.
El següent -i definitiu- pas al qual l’AfD podria fer front seria la il·legalització del partit, una decisió que depèn en darrera instància del Tribunal Constitucional Alemany, així com del suport del govern federal.
Com les darreres enquestes demostren, l’AfD té encara potencial per a créixer si li deixen seguir presentant-se a les urnes.
De fet, des que el futur canceller democratacristià Friedrich Merz anuncià la seva “gran coalició” amb els socialdemòcrates del canceller sortint Olaf Scholz, la seva aliança CDU-CSU es troba en franca davallada.
L’AfD està capitalitzant aquest descontentament pel gir a l’esquerra de Merz, després de fer una campanya marcadament de dreta per atraure votants descontents amb la desastrosa coalició semàfor de Scholz i temptats de votar la dreta alternativa.
Però com ja analitzàrem, la maniobra política de Merz deixa en evidència que, al cap i a la fi, són els interessos partidistes els que més pesen. L’establishment polític intenta unir-se per tal de sobreviure.
Enmig d’aquest terror envers els partits de la dreta alternativa que s’ha apoderat de les elits europees, les veus que es fan sentir més per a denunciar maniobres de dubtosa legitimitat com l’alemanya provenen de l’administració de Donald Trump als Estats Units.
La llibertat d’expressió a Europa és un tema recurrent del vicepresident nord-americà JD Vance, qui ja denuncià el que ell considera la hipocresia del Vell Continent en un discurs a la Conferència de Seguretat de Múnic que serà recordat durant molts anys.
Un cop més, i independentment dels arguments jurídics que han conduït a la decisió alemanya, resulta cada cop més difícil evitar de pensar que la democràcia europea i les llibertats a Europa es van atrofiant de forma inexorable. I és que cal sempre mantenir present que l‘auge de partits com l’AfD no és una causa sinó la conseqüència del fracàs d’Europa per a donar respostes als seus ciutadans davant dels reptes del segle XXI.
L'auge de partits com l'AfD no és una causa sinó la conseqüència del fracàs d'Europa per a donar respostes als seus ciutadans davant dels reptes del segle XXI Share on X
Loading ...
