L’estat de les negociacions per la candidatura electoral del catalanisme

Aquest mes de juliol serà molt decisiu per constatar quina configuració acaba prenent l’opció, o opcions, electorals del catalanisme, si bé és molt possible que els acords no s’arribin a tancar fins a primers de setembre. En aquest moment hi ha contactes fluïds en totes direccions. Uns formals, bàsicament entre Units i el PNC, i uns altres més informals, però també ben reals, d’aquestes dues forces per separat amb Lliures i La Lliga, i també d’aquests dos últims entre ells i Convergents.

Hi ha interès per part del PNC de negociar punts del programa, els que serien els més importants, però en tot cas aquest treball encara no ha començat. També hi ha contactes per incorporar persones d’altres formacions, en concret de Lliures i de La lliga a alguna de les llistes electorals. Posició que òbviament no satisfà les expectatives d’aquests grups, que poden intentar alterar aquesta dinàmica si es configuren com un sol bloc negociador, cosa que no està ben definida encara.

Tres punts són decisius en l’escenari actual:

1. A quin electorat s’adreça la nova opció? Per al PNC l’opció vàlida és aquella que es dirigeix a captar votants independentistes i reduir el nombre de diputats d’aquestes formacions. Tots els plantejaments estan en funció d’aquesta finalitat. Per part d’Units i en boca del seu candidat, el tinent d’alcalde de Seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, l’opció és adreçar-se a tot el catalanisme presentant-se com a alternativa a l’opció independentista i, per tant, buscant el vot d’aquest perfil que a les últimes eleccions es va refugiar en Cs i també a aquella part de vot independentista que ja està cansat del fracàs i la pèrdua de temps que s’ha produït. La qüestió de fons és quina d’aquestes dues línies acabarà sent la que esculli l’opció electoral. I la gran pregunta és si es poden compatibilitzar les dues. Aquesta qüestió també determina fortament el candidat.
2. El segon punt en qüestió és qui liderarà la candidatura? Els noms que hi ha sobre la taula són molt clars; Marta Pascal per una banda, i Albert Batlle per una altra. Els dos tenen una trajectòria política ben identificable, si bé Batlle ofereix una experiència de gestió pública que Pascal no té, encara que tothom li reconeix la seva vàlua política. Albert Batlle per la seva part ha estat regidor d’Esports a l’Ajuntament de Barcelona, director general de presons a la Generalitat, director general de la policia de Catalunya, i ara tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana. És, per tant, un home bregat en llocs i condicions difícils. Marta Pascal procedeix nítidament del terreny independentista i en aquest sentit és un referent que pot atreure persones d’aquest àmbit, però ser refusada per aquells que sempre han vist aquesta opció en termes crítics. Batlle és una garantia perquè sempre ha tingut una trajectòria inequívocament catalanista i sempre ha marcat una clara distància amb el procés, fins a l’extrem d’haver dimitit del seu càrrec a la policia. Es pot veure d’aquesta manera com el tipus d’electorat que s’acabi anant a cercar marcarà molt l’elecció de la persona que vagi al davant.
3. El tercer punt és què pot oferir cada partit amb termes de rendiment electoral. Units presenta un avantatge clar, la dels drets electorals, que no té cap altra formació i que atorga un millor posicionament de cara a les eleccions. El PNC, per la seva banda, pot presentar una major capacitat territorial encara que no extraordinària. En el millor dels casos podria arribar, si es produeixen noves incorporacions, a un miler de persones a tot Catalunya, que objectivament és poc, però comparat amb les altres organitzacions seria més. Units en contrapartida pot excedir a un cert nombre de càrrecs públics en exercici als diversos ajuntaments i evidentment la trajectòria com a diputat al Parlament de Catalunya de Ramon Espadaler.

Tot està, per tant, bastant equilibrat, i a l’hora de la veritat la força negociadora es decantarà per aquell que aguanti l’aposta fins a l’últim minut.

Dos fets poden modificar aquests equilibris: un d’ells seria que els partits Lliures, Units i Convergents manifestessin públicament el seu suport a un dels dos candidats perquè això deixaria l’altra part en una posició més feble. L’altra variable, important és qui i com resol la qüestió del finançament per anar a les eleccions, un tema absolutament determinant.

En tot cas serà decisiu que arribin a un acord el més ampli possible perquè si aquest no es produeix l’alternativa del nou govern de Catalunya oscil·larà entre la prolongació de l’actual independentisme o una mena de tripartit inspirat en els bipartits que governen a Madrid i a la ciutat de Barcelona, que tindria a ERC com a formació principal, si les enquestes no fallen, però l’eix estaria en mans de socialistes i comuns, que són en definitiva els que governen a Madrid i a Barcelona.