El pròxim 27 de juny el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) durà a terme el seu primer congrés. En la preparació ha lliurat als afiliats i simpatitzants un document en el qual situa les seves principals coordenades. Poden resumir-se en cinc punts:
- Legitimitat de la independència i refús de la via unilateral. Considera que la independència és una opció legítima, però que s’ha d’exercir per mitjà de mecanismes legals acordats i sense improvisacions. Critica donar falses esperances per evitar frustracions.
- S’adreça explícitament al ventall que va des dels sobiranistes pragmàtics als catalanistes i del centredreta al centreesquerra.
- No volen parlar encara d’aliances electorals.
- Defensen el diàleg com la via de solució del conflicte català i sostenen la premissa que avui hi ha una paràlisi política.
- Considera que l’objectiu últim de tota política ha de ser la prosperitat de les persones per sobre de qualsevol ideologia.
El document fa un esforç sense complexos per reproduir mimèticament Convergència. Situa el punt d’ambigüitat en torn de la independència, en una formulació que a la pràctica significa relegar-la ad calendes graecas, però alhora manté el vot de la independència com un element de valor simbòlic per atraure un sector de l’electorat. Podríem dir que és una Convergència que persegueix la mateixa ambigüitat, però amb el punt independentista al mig.
La dificultat del plantejament és si arrencarà amb prou força. La primitiva CDC amb les figures de Jordi Pujol, Roca, Canyellas, etc. sí que tenia aquesta condició quan va començar. I aquesta condició es complirà o no el dia 27.
El fet que no vulgui parlar d’aliances pot explicar-se en un partit que neix de ben nou i ha de configurar la seva identitat, però alhora posa en relleu un flanc feble, perquè tothom sap que sense una aliança àmplia aquest ventall del catalanisme al sobiranisme pragmàtic no és viable aplegar-lo des d’una sola força.
A mesura que passen els dies cada vegada juga més a la contra la dificultat d’aquests petits partits per superar les seves diferències i establir una entesa comuna.
Loading ...
3 comentaris. Leave new
Hi ha (i hi haurá) masses grups anomenats catalanistes. Caldria un líder clar i una major coordinació d’esforços
Totalment d’acord amb l’Eduard Arruga.
El greu error va ser deixar caure CiU enlloc de fer caure als que haguessin delinquit.
Massa atomització, personalismes i viaixos ideològics dins d’un antic mateix espai electoral que majoritàriament no era independentista.