Els camps de refugiats oblidats de Grècia

Fa una setmana diversos mitjans destacaren la mort de tres joves musulmanes a Grècia, prop de la frontera turca. La policia grega treballa amb la hipòtesi d’una execució islàmica: el ritual que sembla que se seguí per executar-les es correspon amb pràctiques musulmanes: A més, les tres dones no presenten signes evidents de violència sexual i els seus cossos es trobaren amb joies.

Aquest trist fet fa recordar que durant els nou primers mesos de 2018, unes 12.000 persones han entrat a Grècia des de Turquia, comparades amb les 5.500 del 2017.

Les illes gregues properes a Turquia alberguen diversos camps de demandants d’asil i immigrants, que segons El Periódico acollirien entorn de 12.000 persones.

Ben sovint, les condicions que ofereixen aquests campaments disten de ser ideals. El cas del camp de Moria a l’illa de Lesbos és particularment conegut.

En ell s’hi trobaren entre 6.500 i 9.000 demandants d’asil i immigrants. El problema és que la instal·lació està concebuda per acollir un màxim de 3.100 persones. Segons informa el New York Times, el camp disposa d’una dutxa per cada 80 persones i un vàter per cada 70. A vegades els ocupants passen un total de 12 hores al dia fent cua per recollir menjar.

Pitjor encara, els abusos sexuals, atacs amb ganivet i intents de suïcidi són freqüents. El cas de les tres dones mortes prop de Turquia ho confirma.

Alessandro Barberio, responsable psiquiàtric de Metges sense Fronteres a Moria, afirma que mai ha vist tants desordres mentals severs abans. La major part dels seus pacients han estat receptats amb medicació psiquiàtrica.

La majoria dels ocupants del campament provenen de Síria, l’Iraq i l’Afganistan, on han viscut experiències de guerra traumàtiques que haurien estat exacerbades per les pobres condicions del campament.

Durant la seva estada a Moria, els demandants d’asil segueixen un procediment llarg i poc transparent que determina si la seva sol·licitud és considerada vàlida o no. El temps d’espera per obtenir una entrevista pren mesos, i els demandants no disposen d’advocats per tal de recórrer una decisió negativa.

D’altra banda, es rumoreja que la Comissió Europea busca mantenir baixes les condicions de vida al campament per tal de desincentivar l’entrada de més demandants d’asil. Portaveus de la Comissió han desmentit que aquesta sigui la posició de Brussel·les, i que en realitat el que la UE cerca és millorar les condicions de vida.

No obstant, no està clar on acaben els diners que inverteix la Comissió. Els 1.620 milions d’euros destinats al sistema d’acollida de demandants d’asil a Grècia es reparteixen entre una vintena d’agències públiques i entitats no-governamentals diferents. Un repartiment que complica enormement el control de la despesa.

El govern grec afirma que desplaçarà un terç dels habitants del campament de Moria al continent en les properes setmanes.

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú