El departament de Salut de la Generalitat ha començat una campanya de prevenció del suïcidi a totes les universitats perquè és la primera causa de mort entre les persones de 15 a 40 anys. Fins aquí l’enunciat del tema.
Però, la importància de la qüestió obliga a aprofundir una mica més i veure què hi ha en realitat darrere d’aquest preocupant tema. Perquè els governs quan no saben què fer, volen fer veure que fan alguna cosa, munten una campanya de publicitat que és, en un tant per cent molt important dels casos, una manifestació encoberta d’impotència.
Però anem a les dades. Perquè quan aquestes hi són parlen de la realitat molt millor que les campanyes.
El suïcidi a Espanya, i Catalunya ressegueix la tendència, ha passat per unes fases bastant definides i presenta una tendència claríssima: el creixement ininterromput, sobretot des de l’inici de la dècada dels 80. Aquest podria ser el titular, però automàticament hauríem de situar un altre subtítol. Aquest creixement amb un pendent molt accentuat és degut de manera quasi exclusiva als suïcidis dels homes, perquè en el cas de les dones l’evolució és diferent.
Hi ha un increment entre 1980 i 1990 de la tendència anterior, però des d’aleshores l’evolució a l’alça és singularment moderada: el 1989 es van suïcidar 774 dones, el 2021 ho van fer 900. Mentre que per a les mateixes dates, els homes van registrar 2.156 suïcidis l’any de partida i quasi 3.000 (2.982), el 2021. Per tant, el suïcidi creix sobretot a expenses dels homes, que a més són amb diferència el grup més nombrós amb proporcions que depenent del segment d’edat són 2 o 3 vegades més gran, però que en edats molt avançades poden arribar a ser 20 vegades més gran. Hi ha, doncs, una bretxa de gènere percentual i absoluta molt gran que el departament de Salut no contempla, possiblement perquè fan referència als homes, si penséssim malament, que no és el cas.
Hi ha, en conseqüència, una interpretació interessada de la realitat, que també afecta al fet que la campanya es concentri en els joves sota l’argument que és la primera causa de mort. Efectivament és així i la segona són els accidents de tràfic, però aquest fet és conseqüència, gràcies a Déu, que la població per sota dels 45 anys té una taxa de mortalitat per diverses patologies molt i molt baixa. Això fa que el pes dels suïcidis aparegui amb més força.
Però si contemplem la incidència d’aquesta tragèdia per a cada segment d’edat, veurem que en aquest període és quan es produeixen menys suïcidis. La prevalença per cada 100.000 habitants entre els 25 i 29 anys, per exemple, és respectivament per a homes i dones de 8,33 i 2,89. Dels 35 als 39 anys aquesta xifra incrementen fins a 11,45 i 3,70 respectivament. Però és que en edats fora d’aquesta franja, per exemple les més pròximes, de 50 a 54 anys, els suïcidis representen el 17,19 per als homes i el 6,51 per a les dones.
Però el que és realment esgarrifós i allà on caldria situar el focus és en els més grans de 75 anys i encara més dels de 80. Perquè la xifra de suïcidis per 100.000 habitants es multiplica i se situa o supera la xifra de 40 en el cas dels homes, mentre que en les dones es manté pràcticament amb els mateixos valors des dels 40 als 49 anys, entre el 5 i el 6,5. A més, en l’estadi de màxima mortalitat per suïcidi dels homes, que es dona a partir dels 90 i que arriba a 46,74, per les dones cau al 2,92.
Aquestes xifres són escandaloses perquè no tenen una explicació racional. Primer, perquè l’esperança de vida de les dones és més gran i en edats avançades els seus nivells de dependència i salut és important. Mentre que en els homes la seva supervivència és molt menor. En ambdós casos són persones altament depenents. La pregunta del milió és com és possible que se suïcidin tants homes d’edat avançada i depenents i tan poques dones. Aquest fet anòmal, perquè és difícil que una persona gran que es val poc per si mateixa es pugui suïcidar, mereix una investigació del departament de Salut, de la Sindicatura de Greuges i, fins i tot, de la Fiscalia, perquè poden haver-hi comportaments familiars o en les residències inadequats.
Un fet addicional que complica frenar l’increment de suïcidis que registra el nostre país és precisament la llei sobre l’eutanàsia, que legalitza el suïcidi assistit. Si aquesta pràctica és legal, l’aurèola de prohibició sobre el suïcidi resulta que ha registrat una retallada important. Hom pot pensar que tant negatiu no deu ser quan la llei permet que ajudis una persona a morir.
Loading ...
