A pesar de la crisi econòmica més gran des de la Gran Depressió, el índex borsari S&P 500, que inclou les 500 empreses més importants dels Estats Units, és un 6,5% més elevat que fa un any.
Els principals responsables d’aquesta bonança de la borsa, enmig d’un panorama econòmic tètric, són les empreses tecnològiques.
El passat agost, Apple baté un record històric al esdevenir la primera empresa en valdre més de 2 bilions (2.000.000.000.000) de dòlars. Aquest resultat arriba gràcies a un espectacular increment del 60% de la seva capitalització en menys d’un any.
D’altres empreses arribaren també a valors rècords, com Facebook (762 mil milions de dòlars), o Tesla (394 mil milions). Inclús Nikola, un fabricant de bateries i camions propulsats amb electricitat i hidrogen, arribà a valdre 34.000 milions de dòlars… Sense haver venut encara cap vehicle.
En temps de contracció de l’activitat econòmica i tipus d’interès baixos, no és sorprenent que els inversors cerquin refugi en un grapat de valors segurs que permeten accedir a dividends anuals elevats.
Però el valor borsari de Facebook, Appel o Tesla reflecteix el valor real d’aquestes empreses? O bé una munió de inversors obsessionats per la high-tech s’han llançat a una cursa especulativa i en definitiva, insostenible?
El periodista econòmic Robin Harding aporta en un article al Financial Times una resposta molt interessant a aquestes preguntes.
el valor borsari de Facebook, Appel o Tesla reflecteix el valor real d’aquestes empreses? Click To Tweet
Monopolis tecnològics
Primerament, Harding apunta que és normal que en períodes de tipus d’interès baixos, els inversors es llancin a la compra d’accions de borsa. En efecte, un milió de dòlars invertits en borsa pot ràpidament esdevenir més productiu que un milió de dòlars prestats amb un tipus baix.
Si els inversors es posicionen massivament en borsa, això vol dir que preveuen que els tipus d’interès i el creixement econòmic es mantinguin baixos en el futur proper.
En segon lloc, si els inversors inverteixen en borsa és perquè esperen que els dividends que les empreses distribuiran seran relativament elevats. De retruc, això vol dir que les empreses invertiran poc, concentrant-se en canvi en la distribució de beneficis.
Tot apunta, així doncs, a que les empreses tecnològiques protagonistes del boom borsari actual estan invertint relativament poc en recerca i desenvolupament. Si els inversors les prefereixen és perquè pensen que, malgrat això, proporcionaran beneficis elevats.
La principal situació que permet beneficis elevats i constants és el monopoli. Per tant, els inversors aspiren a que les tecnològiques mantinguin, o en alguns casos, arribin a un estat monopolístic, sense competència.
Però alhora, aquesta situació que permet extreure beneficis fabulosos a baix cost (és a dir, invertint poc), és particularment paradoxal en un sector com el tecnològic, que requereix una forta inversió inicial.
Aquesta conclusió a la que arriba Harding coincideix amb recents estudis econòmics. Germán Gutiérrez i Thomas Philippon, per exemple, han suggerit que la concentració creixent de les empreses tecnològiques als Estats Units està produint beneficis més elevats però també inversions més baixes.
Dos casos oposats: Facebook i Tesla
El cas paradigmàtic d’empresa tecnològica asseguda confortablement sobre un monopoli és Facebook. Segons Harding, el seu valor en borsa, sense considerar la muntanya de diners líquids que ha acumulat ni els valors negociables que posseeix, és 10 cops superior a la inversió necessària per reproduir els seus actius.
No obstant, Facebook pot seguir guanyant diners perquè ningú espera que li apareguin competidors. L’altra cara de la moneda és que l’empresa no dedicarà percentatges significatius en recerca i desenvolupament.
El cas més clarament oposat a l’especulació borsària de Facebook és Tesla. Com l’inventor de la xarxa social en línia, el constructor d’automòbils elèctrics està desproporcionadament valorat en borsa: es calcula que 30 cops el seu patrimoni net.
La diferència crucial és que, a diferència de Facebook, Tesla es mou en un mercat extremadament competitiu. La firma d’Elon Musk ha de fer front a rivals formidables que acumulen molts anys d’avantatge en el disseny i fabricació de cotxes, com BMW, Toyota o Renault.
També a diferència de Facebook, Tesla no guanya ara per ara muntanyes de diners. I un cop més, a diferència de Facebook, Tesla ha de invertir massivament per generar beneficis: necessita perfeccionar els seus motors, construir fàbriques, contractar un eixam d’enginyers i tècnics.
Com conclou Harding, el que els inversors borsaris esperen de Tesla és que esdevingui un dia el Facebook dels cotxes: que distribueixi dividends abundants gràcies a una situació monopolística. Però la diferència essencial entre les dues empreses és que, de moment, Tesla està lluny d’aconseguir-ho.
Avui, la preocupació dels reguladors a banda i banda de l’Atlàntic no és Tesla, sinó Facebook o Google, que són qui està actuant de forma abusiva en els seus sectors respectius.
La febre per les accions de Tesla està, a diferència del fenomen idèntic a les de Facebook, tenint efectes virtuosos visibles en la recerca de mitjans de locomoció no contaminants.
Facebook i Tesla representen perfectament la misèria i grandeur de les tecnològiques actuals. També demostren un cop més que el comportament dels inversors no és perfectament racional, però que tampoc està guiat totalment per la disbauxa.
Facebook i Tesla representen perfectament la misèria i grandeur de les tecnològiques actuals Click To Tweet
Loading ...
