Baròmetre del CEO: cal anar més enllà de les estimacions electorals. Un panorama tètric

S’ha fet públic el baròmetre del CEO corresponent a la primera onada d’aquest any, amb 2000 entrevistes i un treball de camp fet des de l’1 al 28 de març.

Com tots els baròmetres incorpora una informació extensíssima, però en general els mitjans de comunicació es dediquen a reduir-ho tot a la previsió d’escons que poden treure els diversos partits polítics. Pensem que aquest enfocament desvirtua la descripció de la realitat que fa tota l’enquesta i fins i tot prescindeix dels seus possibles biaixos. Per exemple, una de les preguntes és si prefereix utilitzar el català o el castellà a l’enquesta. Només un 43% respon que la seva preferència és per la llengua castellana. Aquesta dada no es correspon amb l’ús social del castellà i això pot fer pensar, si bé no és absolutament demostratiu, que la mostra té un biaix favorable a aquelles persones que usen habitualment el català, i donat que hi ha una estreta correlació entre aquest fet i les posicions polítiques, es podria pensar que l’enquesta del CEO té una desviació que tendeix a primar els posicionaments més favorables a l’independentisme i als partits que el representen.

Cal observar altres dades en aquest mateix sentit per verificar que la mostra és consistent, però en tot cas aquí queda aquest apunt. Els mitjans de comunicació dotats d’importants recursos farien un servei a la societat si aprofundissin la coherència de les enquestes que es publiquen.

Un segon fet que té interès és l’escassa rellevància que tenen en les respostes tres qüestions que pel contrari ocupen el centre de l’agenda política i de l’opinió publicada. Es tracta de la discriminació de la dona, de la violència de gènere i de la vulneració de drets dels homosexuals.

Quan es pregunta quins són els principals problemes del nostre país, només un 0,3% assenyala el primer d’aquests aspectes, i un encara més migrat 0,1% apunta que és la violència de gènere o els drets dels homosexuals. Això vol dir, en termes absoluts, que de la mostra només entre 2 i 6 persones consideren que són problemes destacats els esmentats. Hi ha aquí, per tant, una gran contracció entre la prioritat que atorguen els partits polítics i els governs a aquestes qüestions i els recursos que hi apliquen, i el grau de preocupació que aquests temes tenen en la societat.

Un altre aspecte que paga la pena ser destacat és el pessimisme generalitzat sobre la situació econòmica i política de Catalunya i Espanya. Un 55% considera que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta, i només una quarta part considera que és bona. Un 62% respon que és pitjor que fa un any, i quan es pregunta com evolucionarà la situació d’aquí a 12 mesos, només 1 de cada 5 contesta que millorarà.

Crida l’atenció que en aquesta ocasió la valoració sobre la seva situació personal sigui pitjor que l’apreciació sobre la situació del país. Un 67% creu que el seu estatus econòmic actual és dolent o molt dolent, i només un 15% que millorarà d’aquí a un any. Habitualment les respostes acostumen a assenyalar una valoració més negativa al conjunt del país que la mateixa situació de l’enquestat. El fet que ara sigui a la inversa accentua el caràcter crític de l’actual escenari econòmic.

Sobre la situació política, un 69% considera que és dolenta o molt dolenta i que no té perspectives de millorar perquè d’aquí a un any la situació serà, per a un 73% dels enquestats, igual o pitjor. En el cas d’Espanya, l’apreciació encara és una mica pitjor perquè la qualifiquen de dolenta o molt dolenta el 72,5% de la gent.

Algun lligam en el rerefons ha de tenir aquesta valoració amb la gestió del govern, que assoleix una nota de 4,3 i, per tant, es manté clarament en la franja del suspens. Però més significatiu és que quasi el 30% qualifiqui la seva gestió amb les notes més baixes, del 0 al 3, mentre que només un 12% li atorgui un notable o excel•lent, és a dir, els valors compresos entre el 7 i el 10. En el cas del govern espanyol, el suspens profund és encara més gran, un 36%. I la valoració positiva pràcticament la mateixa.

 Loading ...