Al llarg de la campanya municipal no ha aflorat un problema profund que té plantejat la ciutat de Barcelona i que és un factor que l’està transformant en un sentit mal conegut.
Si s’observa el comportament demogràfic del 2017 es constata que la població ha crescut un 3,91%, però que el creixement natural ha sigut negatiu en un 1,40 i, per tant, ha estat la immigració, que en un 5,31, ha permès que la ciutat guanyés en habitants. No és un fet aïllat, la dècada 2001-2011 assenyala en la mateixa direcció. Creixement natural negatiu d’un 0,75 i creixement migratori positiu de 7,64. En definitiva, a Barcelona fa anys que moren més persones de les que neixen i s’està operant un important procés de substitució de població immigrant. A aquest ritme, i venint d’una crisi que els desanima, el canvi en dues dècades serà extraordinari. Moren autòctons que són substituïts per immigrants i per fills d’immigrants.
Aquesta dinàmica té dues derivades importants. Una de caràcter cultural, el centre de gravetat de la cultura catalana és Barcelona, però si la seva població envelleix i es redueix i és substituïda en grans xifres per poblacions que tenen altres cultures i llengües, el manteniment del català serà una pura acció de laboratori.
També té una traducció en l’àmbit econòmic. La majoria de la gent que ve a viure a Barcelona ho fa sobretot atreta pel sector serveis més intensius en mà d’obra, sobretot el turisme. També el comerç de detall i tot el món que envolta aquestes activitats. Baixa productivitat significa menors salaris i una perspectiva de creixement a llarg termini gens afalagadora perquè el que determina la renda és precisament aquell factor, la productivitat.
Podem pensar, com ens ho diu la propaganda interessada, que Barcelona és una ciutat tecnològicament emergent i “guai”, una ciutat tecnològica, però la veritat és que això tot i ser en bona part cert i important, té molt poc pes alhora de configurar la renda dels ciutadans i sobretot en la seva distribució. Com a molt, el conjunt d’empreses que pertanyen a aquest àmbit de l’economia emergent de les tecnologies ocupa 30.000 persones, i d’aquestes encara caldria descomptar a la minoria que en elles presta serveis de poca qualificació. Doncs bé, la ciutat tenia el primer trimestre del 2019, 735.000 persones ocupades donades d’alta a la SS. Com es pot veure el percentatge de l’ocupació a les tecnològiques sobre el total de la ciutat és migrat, només un 4%.
Si no introduïm canvis importants anem a una ciutat dual d’una majoria poc qualificada en gran part procedent de la immigració, que cada vegada podrà viure menys a la ciutat pels elevats preus del lloguer, una població autòctona molt envellida i amb rendes que procedeixen, en el pitjor dels casos, de la jubilació i, en els millors, del capital, i un nucli molt minoritari de perceptors d’ingressos alts. En definitiva, tot el contrari de la ciutat que ens pensem que estem construint.
