I no ens referim a la nombrosa de denúncies frustrades contra Colau, sinó al fet que les obres emblemàtiques del seu govern hagin estat portades als tribunals per diversos sectors de la ciutadania. És el cas de la superilla en el qual a més es dona la circumstància que l’advocat signant del recurs que demana la suspensió cautelar de les obres és Garcia Bragado, una persona d’una llarga trajectòria de servei a l’Ajuntament, sobretot com a tècnic i també com a tinent d’alcalde. És una persona que ha estat vinculada a l’àmbit municipal com a tècnic fins al 2007 quan va ser regidor i tinten d’alcalde de l’Ajuntament com a independent a la llista del PSC en el període 2007-2011. És, per tant, un bon especialista en urbanisme i el fonament de la seva al·legació és molt concret i clar.
L’Ajuntament, per dur a terme la transformació de la superilla, ha de tramitar una modificació del pla urbanístic metropolità perquè els canvis que introdueix són de gran magnitud urbanística, i no es poden resoldre com si es tractés d’un canvi de paviment que és la via que ha escollit l’Ajuntament. Simbòlicament, també és greu el fet que aquesta transformació radical es dugui a terme sense haver tingut lloc la informació pública i la corresponent possibilitat de presentar al·legacions. De fet, l’Ajuntament va tan de pressa que ha licitat l’obra sense aprovar el projecte. Tot plegat és un desori difícil de justificar. I també està recorreguda davant els tribunals pels comerciants i la patronal, la reforma de la Via Laietana que vol ser un altre emblema municipal.
Una conclusió d’aquests afers és que Colau, a diferència dels altres ajuntaments, que intentaven en cada gran acció ampliar la seva majoria social, la nostra alcaldessa fa exactament tot el contrari, es redueix a satisfer el seu nucli de fidels, sota el convenciment que donada la gran fragmentació i polarització electoral el que importa és tenir una minoria prou gran, perquè diguem que amb un 12% del total d’electors si la participació no és massa gran es pot acabar sent el primer de la classe.
Mentrestant els problemes de Barcelona continuen tal com estaven. I alguns, com el de la gent que dorm al carrer, són ben dramàtics. El seu nombre s’ha vist incrementat durant el període de Colau sense que hi hagués un increment paral·lel en la seva atenció, i això es fa palès ara, on malgrat les elevades temperatures, l’Ajuntament no té cap pla d’acció per pal·liar el patiment de persones que viuen tot el dia al cel ras sobra l’asfalt.
A hores d’ara, els índexs de contaminació de Barcelona són ja més grans que els precovid. Ha desaparegut tot efecte de la ZBE, si és que aquest va arribar a ser mínimament significatiu, perquè l’Ajuntament no ha rendit comptes del que va ser una mesura tan radical que impedia a una sèrie de ciutadans utilitzar el seu cotxe, malgrat que haguessin de pagar impostos per ell. Una mesura que la justícia ha tombat, però que l’Ajuntament no fa res per assumir el resultat, l’error i pal·liar el dany que va ocasionar a moltes famílies, bàsicament d’ingressos baixos, perquè són aquestes les que no poden canviar-se el cotxe per un model més actual.
Amb tot, una bona notícia plana sobre la ciutat. Segons les fonts oficials, Barcelona ha recuperat i superat el nivell comercial que tenia abans de la pandèmia, de manera que el 2n trimestre del 2022 supera en un 13% el mateix període de l’any 2019. Amb l’única excepció del vestit, el calçat i la moda. Segons l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament, la ciutat ha recuperat el pols econòmic. Ara caldrà veure quant dura, perquè tots els indicadors assenyalen que a la tornada de l’estiu el retrocés serà considerable. Mentrestant, celebrem-ho.
Loading ...
