Aquest passat diumenge els accessos a Barcelona per la Gran Via es van veure col·lapsats perquè l’Ajuntament no va establir mesures alternatives per evitar que el trànsit que entrava per la Gran Via no quedés atrapat per la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport que havia tallat la plaça d’Espanya.
Es produïa així una de tantes paradoxes que genera la ciutat de Colau. Una manifestació per preservar el medi ambient es convertia en focus d’un fort impacte ambiental a causa dels milers i milers de cotxes aturats amb el motor funcionant. L’endemà dilluns les informacions donaven explicació del col·lapse de la carretera de Collblanc, que enllaça l’Hospitalet amb Barcelona, a causa del nou model de vial impulsat per Colau. Un carril bici en sentit contrari a la circulació pel qual gairebé no s’hi registra activitat i tot el trànsit d’aquesta important via concentrat en un sol carril, autobusos, camions de repartiment, bicicletes, vehicles privats obligats a circular a pas de tortuga per manca de capacitat per absorbir tanta circulació. El comerç de la zona es veu ja afectat per la dificultat d’accedir-hi i també perquè les operacions de càrrega i descàrrega es transformen en una tasca hercúlia. És la mateixa solució que s’aplicarà al carril ascendent de la Via Laietana.
A la ciutat de Colau, que lluita contra la contaminació, s’estén el col·lapse circulatori i l’augment de l’emissió de gasos per part dels vehicles. En aquest panorama gens atractiu, la manifestació d’aquest passat diumenge contra l’ampliació de l’aeroport va mostrar clarament quina era la seva reivindicació política de fons: el decreixement. Es tracta de reduir l’activitat econòmica de Barcelona i en aquesta posició està el govern municipal de Colau i dels Comuns i una part d’ERC.
La diferència de plantejament amb UP a Madrid és total. Allí ningú es planteja que el decreixement sigui una opció viable. El resultat d’aquesta política, que va més enllà de la lluita contra el vehicle privat, és sens dubte un fre decisiu per a la recuperació de Barcelona, que també vol dir la de Catalunya. I això es produeix davant la incapacitat del partit socialista, que es vol presentar com a alternativa a Colau per evitar-ho. La seva manca de poder polític a l’Ajuntament és una evidència palesa que farà molt probablement que superi la substitució de Collboni com a candidat a l’alcaldia, però el problema no és només de persones. És el mateix PSC en pes, amb Illa al capdavant, que és incapaç de situar una alternativa a l’enfortiment a la recuperació que la política de decreixement que Ada Colau està duent a terme.
Plou sobre mullat perquè no oblidem que la ciutat ve de l’escenari produït per la pèrdua de les seves de grans empreses a causa de l’explosió independentista del 2017, que va impulsar aquest tipus de deslocalització. Inicialment pot semblar innòcua, ja que només es tracta de la modificació de la direcció oficial de les empreses, però amb el pas del temps, i ara ja es comença a notar, significa que els nous centres oficials van generant el seu propi poder i contractant més ocupació i serveis qualificats que ja no es produeixen a Barcelona. Estàvem en un pendent que les polítiques municipals només l’accentuen. La repercussió va molt més enllà de la ciutat i és un factor de declivi per a Catalunya perquè significa la progressiva minva d’atractiu empresarial i la pèrdua de poder econòmic.
Loading ...
