Barcelona té censats més de 150.000 gossos, un per cada deu persones. Es una proporció molt alta que genera unes demandes i té unes conseqüències que l’ajuntament mai ha abordat. Com en altres qüestions ha sobrevolat sense dur a terme abordatges resolutius.
Però, no és aquesta la qüestió central que la campanya no ha tractat, sinó una altra de molt més impacte per a la ciutat i els seus habitants. Es tracta del fet que, al costat d’aquella xifra de gossos, la població d’infants fins als 9 anys és clarament inferior. Aquesta població no arriba a les 140.000 persones. És una xifra baixíssima, no ja comparada amb els gossos, que no deixa de ser una imatge pertorbadora, sinó amb el milió sis-cents mil habitants que té la ciutat. De fet, hi ha tants nens d’aquella edat com persones més grans de 74 anys.
La realitat és que Barcelona manté la seva població, malgrat presentar una taxa de defunció gens negligible a causa de l’envelliment, per l’arribada de persones en edat de treballar, majoritàriament vingudes d’altres països. Hi ha un continuat procés de substitució de la població local per la nouvinguda. Aquest fet explica que el percentatge de naixements que tenen pares immigrants sigui cada cop més elevat i s’aproxima ja a 1 de cada 5. Aquesta multiplicació també és conseqüència del fet que la seva taxa de natalitat és superior a la població local, que cada vegada té menys fills, especialment perquè creixen les parelles que no en tenen cap o com a màxim arriben a un.
Tots aquests canvis i les conseqüències que se’n deriven han estat absents del debat dels candidats i partits, fet que ja dona una idea del grau d’interès que tenen pel problema.
