Collboni només té 10 dels 41 regidors, una minoria molt feble per poder escometre tot el que Barcelona necessita i que va quedant acumulat en el seu dèficit i també per afrontar els nous i grans reptes que hi ha sobre la taula.
Situem-ne 5 per exemplificar la magnitud del problema
Per sota el glamur turístic, apareixen algunes dades inquietants. Per exemple, a la zona teòricament més dinàmica des del punt de vista econòmic, el Districte 22@ del Poblenou, un 21,35% de la superfície està desocupada. És un màxim en la seqüència temporal que representa 160.000 m² d’oficines buides. Pel conjunt de la ciutat aquesta xifra se situa en el 10%, lluny del mínim del 2019 situat en el 4,4% i avançant cap al màxim del 2013 del 13,85%. En els dos casos la tendència és a créixer la desocupació. A aquest fet se li afegeix la dificultat de llogar molts baixos que romanen mesos i mesos buits. Fora del monoconreu turístic les altres activitats semblen afeblides i la dinàmica de la compra per correu no afavoreix per a res a la vida comercial dels barris de la ciutat.
Un segon capítol important és de la mobilitat. Els resultats d’acord amb els diversos estudis del RACC assenyalen una evolució a pitjor. El 60% dels enquestats consideren que els desplaçaments s’han complicat i que no són gens fàcils. El més cridaner d’aquest estudi és que aquesta consideració negativa no afecta només el cotxe, sinó també la motocicleta, el vianant i, fins i tot, la bicicleta i el patinet. Tothom està descontent amb xifres que en tots els casos superen el 65% de les opinions.
D’altra banda, tot l’urbanisme tàctic i la Zona de Baixes Emissions (ZBE) han modificat molt poc la forma com els barcelonins i els que venen a la ciutat ens traslladem. Entre la situació prèvia a la ZBE i l’actual els canvis són mínims. Han crescut però molt poc els desplaçaments a peu en tres dècimes fins a arribar al 14,7%, i en patinet que representa el 0,7%. En contrapartida la bicicleta ha decaigut un 0,6% i ara està en el 2,6% de la mobilitat.
En l’àmbit del transport públic, s’han mantingut igual que en l’escenari previ a la ZBE el tren (6,5%) i el tramvia (1,6%). Pràcticament, no ha crescut el metro i l’autobús interurbà, un 0,2% respectivament, tot considerant que el metro representa 1 de quasi cada 4 desplaçaments mentre que l’interurbà només és el 2%. L’autobús urbà ha crescut un 1,3% situant-se en el 12,1%. El vehicle privat s’ha reduït però molt poc. La motocicleta en un 0,1% i el cotxe amb un 1,6%. Si bé continua sent el mitjà més utilitzat perquè representa pràcticament el 30% dels desplaçaments. Molt més que el metro. De fet, la suma d’autobús i metro supera per molt poc l’ús del vehicle privat. Podríem dir que el que ha caigut el cotxe ho han guanyat els busos. I que el que ha millorat, anar a peu i patinet, s’ha perdut en bicicletes.
El resultat és ben pobre davant dels desoris i els danys econòmics que ha generat la forma com s’ha aplicat la ZBE i l’urbanisme tàctic. Estem clarament davant un cas al qual li va com anell al dit la definició de “parto de los Montes”.
Són reptes en el mateix pendent, determinats aspectes de la tranquil·litat i seguretat dels barcelonins. Sobretot els concretats entorn de les baralles i desoris que ens produeixen a les sortides de les discoteques, al transport públic nocturn dels caps de setmana i el triangle golfo de Poblenou. La droga i les violacions i abusos sexuals constitueixen el gran tríptic nefast del delicte a Barcelona.
Assignatura pendent i important és el de la bombolla de calor de la ciutat i les nits insofribles a la que ara se li afegeix la ràpida degradació de parcs i zones verdes i la pèrdua no reposada d’arbrat. Tot plegat una combinació nefasta.
Finalment, i per assenyalar un capítol etern de la ciutat mal resolt, és el de l’escalinata i acabament de la Sagrada Família, que continua indeterminat sense que l’Ajuntament s’atreveixi a definir quina és la solució, que només podria ser aquella prevista que remodela l’entorn per magnificar l’obra de Gaudí, que constitueix el símbol mundial de Barcelona i que hauria de servir també per pacificar aquest barri en l’actualitat terriblement malmès pel turisme.
Segueix-me Twitter: @jmiroardevol