Barcelona: el model Colau no existeix

Colau s’ha presentat sempre sota la bandera d’un model diferent de ciutat, que plantejava un espai més o menys idíl·lic sense massivitat turística, grans esdeveniments limitats, poca circulació de cotxes i molta bicicleta, habitatges a l’abast, economia col·laborativa, el tramvia com a gran “millora” del transport públic, cap gran projecte de ciutat i un paper secundari de l’àrea metropolitana. Sobre això s’ha vestit una crítica que fins ara, ja estem en el seu segon mandat, no ha transformat res, malgrat disposar d’abundosos recursos econòmics en haver heretat una administració sanejada. Tot va continuar més o menys igual amb lleugers retocs que res canviaven.

Una circumstància totalment imprevista i tràgica, el coronavirus, ha situat un escenari molt pròxim a allò que Colau predicava. El turisme ha desaparegut, els grans esdeveniments, Mobile, Alimentaria, també. La pressió sobre l’habitatge de lloguer s’ha reduït perquè els pisos turístics romanen buits. El cotxe va quedar congelat durant setmanes i mesos. Els creuers amb els megavaixells ja no arriben al port, i Nissan, malèvol fabricant de vehicles, tanca.

La contaminació va decaure. Però d’aquesta situació, que malgrat la desgràcia feia fregar de mans a membres del govern, com la tinent d’alcalde Janet Sanz, proclamant la necessitat de culminar la crisi del sector de l’automòbil, no ha emergit res que pugui significar un nou model. L’únic que es fa present més i més és una crisi històrica de ciutat. A hores d’ara només hi ha 37 hotels oberts a Barcelona amb una ocupació sobre el total de places que no supera el 10%. I és que la desaparició de 9 milions de turistes es farà notar i molt. D’ells depenia directament el 12% del PIB de la ciutat i una xifra més gran a través de les relacions, les demandes entre sectors, amb una afectació que no es limitarà només a Barcelona, sinó que incidirà sobre el conjunt de Catalunya. I com a mínim 90.000 llocs de treball depenien d’aquesta circumstància. Res els substituirà.

Barcelona, l’Ajuntament i els mitjans de comunicació més proclius a fer de “palmeros” proclamaven el 20 de novembre, amb motiu de la celebració de l’Smart City Expo World Congress, que Barcelona liderava la revolució europea en mobilitat urbana i que es convertia en un referent de ciutat intel·ligent. La realitat és que aquesta intel·ligència ha consistit en tallar o reduir el trànsit d’una sèrie de carrers i pintar ratlles grogues a terra. No es pot dir que sigui massa.

També al novembre de l’any passat el primer tinent d’alcalde Jaume Collboni signava una aliança amb la polèmica empresa xinesa Huawei, acusada de ser el cavall de Troia del règim xinès, un acord per crear un centre d’R+D a la ciutat. Però l’altra cara de la moneda assenyala que cada dia es veuen més rètols de botigues que es lloguen a Barcelona i que l’àrea central de la ciutat i en particular el comerç del Gòtic, viu una crisi extraordinària que amenaça amb la desertització d’aquella zona de la ciutat que, de produir-se, significaria la seva degradació i la formació d’un gran slum central. Ja va succeir fa molts anys quan el mercat central de fruites i verdures va ser traslladat del Born a Mercabarna i tot aquell entorn es va anar degradant. Un procés que només es va superar per la forta injecció del turisme. Ara ens podria succeir una cosa semblant a una escala molt més gran.

Davant d’aquesta històrica situació no es veu en l’ajuntament, més enllà de declaracions i reunions, un model nítid que pugui representar una alternativa a tanta destrucció econòmica.

Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS