A les 8h del matí d’avui, 16 d’octubre, el centre de Barcelona estava pràcticament tallat al trànsit. Passeig de Gràcia de l’Avinguda Diagonal a Mallorca, Mallorca des del Passeig de Gràcia fins a Aribau, Aribau des de Mallorca fins a Provença, i altres carrers del centre han quedat malmesos per les innumerables fogueres que van encendre ahir la nit a mans de nombrosos grups de manifestants.
L’impacte de les fogueres cremant a la nit a la ciutat, gent de les oficines i dels habitatges que no podien sortir de casa seva pels aldarulls, particularment virulents, han transformat la percepció sobre el que està succeint. A partir d’ara, es fa molt difícil el discurs de manifestacions ben organitzades, pacífiques que manifesten el refús, però que no trenquen la convivència.
Si el dilluns el conflicte es produí a l’aeroport i va arribar a tenir tints dramàtics per a les persones aïllades en el seu interior, que perdien el vol o no podien accedir a la ciutat, ahir el gran focus es va situar al voltant de la Delegació del Govern. Clarament hi havia dues manifestacions. Una més aviat tranquil·la, que portava espelmes i encenia mòbils; i, a una altra banda, un contingent molt nombrós, sobretot de gent jove, que intentava una i altra vegada trencar el cordó policial.
Com a mínim en dues ocasions les càrregues es van produir sobretot a conseqüència dels objectes que llençaven els manifestants, alguns inofensius com ampolles d’aigua, però d’altres ben perillosos com pedres, bengales i petards.
En acabar la manifestació és quan van esclatar els incendis. El centre de la ciutat presentava dimarts a la nit un aspecte desolador. Les imatges tindran greus conseqüències en tots els àmbits.
A Tarragona, també en les proximitats de la Delegació del Govern es produí una continuada guerra de guerrilles. A Girona, amb la mateixa fita, es llençaren pedres i es veieren atacats as Mossos. També es van produir incidències a Lleida, però de menor gravetat.
Hi van haver talls importants a alguns eixos viaris fonamentals. A l’autopista a Girona, i especialment a la Nacional a Amposta i a la cruïlla de la C-25 amb la C-17, que va afectar durant més de sis hores la circulació en un via tan estratègica com l’Eix Transversal. En aquest punt es produïren incidents entre els transportistes i els manifestants, que els Mossos van haver d’aturar.
Aquest és un nou panorama: la gent que treballa i vol circular, contra els joves, bàsicament estudiants, que ho impedeixen.
Un fet semblant es produí a la via de circumval·lació de Tarragona en el punt que permet l’accés a la ciutat des de l’autopista. Així mateix es produïren talls ferroviaris a Reus i Tarragona.
Un interrogant plana a l’aire. Els limitats efectius dels quals disposa la policia catalana, poc més de 1000, podran suportar una setmana d’intenses intervencions sense pràcticament temps per al descans? De moment les protestes han donat lloc a un fet insòlit: Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil funcionen com un únic cos d’intervenció. La coordinació és efectiva i el que pot succeir és que cada vegada més efectius de refresc d’aquells dos cossos estatals acabin tenint una presència més gran al carrer.
A l’empara de les manifestacions, grups de gent molt jove i sense control barrejats amb col·lectius d’anarquistes i antisistema es fan els amos de la situació en acabar les manifestacions.
Hi ha una dicotomia clara: gent més aviat gran, que és la que es manifesta en termes pacífics i obeeix les instruccions, i aquells grups que escapen del control de tota organització. Si aquesta era la intenció del Tsunami Democràtic cal dir que l’ha assolida. És dubtós però que aquesta dicotomia i aquest predomini dels grups més agressius sigui favorable a l’independentisme. Hi ha una llei no escrita en tota revolta al carrer que és que els grups amb major violència en la seva acció acaben dominant l’escenari, perquè en últim terme tot conflicte en la via pública es guia pel principi de la força.
La imatge internacional d’una Barcelona en flames i del col·lapse en les infraestructures tenen ja conseqüències negatives, que es poden multiplicar en la perspectiva d’aquesta setmana i la vaga general del divendres 18. Aquesta repercussió econòmica i política negativa no té capacitat per modificar l’atenció i preferència de la Unió Europea, que continua donant suport i és difícil que canviï d’actitud, a l’acció de l’estat.
La declaració dels EEUU formulant el seu suport a una Espanya forta i unida i reclamant moderació a les protestes és un primer avís en tota regla.
Es troba a faltar en tota aquesta situació el lideratge del president de la Generalitat. Fins ara ha demostrat que tendeix més a comportar-se com un simple supporter, un animador des de les grades, que com l’home que té la greu responsabilitat d’ocupar el càrrec més important de Catalunya.
Una última reflexió és establir qui són els responsables de tots els danys materials creixents i de tots els costos econòmics?
Mentre, els partits polítics independentistes es mostren incapaços de consensuar una declaració conjunta al Parlament.
Aquest és el panorama al matí del dia 16 d’octubre del 2019.
