Una vegada més Ada Colau ha mostrat que el que entén com a gestió de la ciutat té poc a veure amb els interessos de la majoria de ciutadans.
Aquest darrer cap de setmana, l’últim de la Festa Major de Sants i que es van tancar amb greus incidents, han fet palesa quina és la idea de Colau sobre el manteniment del bon ordre a l’espai públic. Concretament, el sindicat CSIF ha criticat les instruccions donades per l’alcaldessa tant en el sentit de no intervenir per dissoldre les multituds que bevien, es barallaven, posaven música al Parc de l’Espanya Industrial, com pel fet que l’Ajuntament no ha condemnat cap dels incidents que s’han estat produint de manera reiterada.
Els botellots ja eren un problema abans de la Festa Major de Gràcia i de Sants. Concretament a l’Arc del Triomf, al Born i a les platges de la Barceloneta registraven afluències massives de milers i milers de joves, i no tan joves, per practicar la borratxera lúdica. La Festa Major de Gràcia va disparar el problema mostrant un gran contrast entre la celebració en les àrees organitzades i acotades pels veïns, en les quals no hi havia problemes per complir les mesures de seguretat, i la resta d’espais públics on la gent s’arremolina practica el calimotxo i consumeix ampolles de sangria de litre i mig.
Un turista holandès, veient l’espectacle que es produïa al Parc de l’Espanya Industrial, en aquest cas en motiu de la Festa Major de Sant, deia que: “és impressionant veure gent pixant, vomitant, bevent i ballant, tot en el mateix lloc”. És una bona descripció de la realitat. Aquesta afluència desordenada i incívica ha servit, en el cas de Gràcia, per malmetre la Festa Major i treure de polleguera als veïns. Molts han fet sentir la seva opinió per mitjà de les cartes al director constatant els sorolls, la brutícia a dojo i el vandalisme que s’ha produït a la Festa. També es queixen, i no només els veïns de Gràcia, de les dificultats per agafar el son pel soroll que comporten aquestes concentracions.
Si bé Gràcia i després Sants s’han endut la palma del martiri, la realitat és que els problemes es produeixen arreu. No hi ha cap districte a Barcelona que no tingui com a mínim un punt de concentració festiva nocturna. El turisme de baix cost, que és una forma elegant d’assenyalar als que venen a practicar el desordre, ha agreujat la situació de la capital catalana. Un diari com La Vanguardia assenyalava que “s’ha produït un efecte crida”. Barcelona és la capital de l’alcoholisme de sangria i del desordre i la brutícia al carrer. I aquesta realitat només és possible per la política municipal de Colau que, d’acord amb la seva ideologia, considera que aquestes manifestacions no són lesives ni penalitzables.
El resultat només d’aquest dissabte ha estat d’uns apunyalaments a Nou Barris, dos ferits d’arma blanca a la plaça del Mar, baralles a Sants amb destrucció del mobiliari urbà i de vehicles, i llançament d’objectes contra la policia i els seus cotxes. En total, 25.000 persones han estat desallotjades de diversos punts de la ciutat. La xifra, un veritable exèrcit, ja dona una idea de la magnitud de la tragèdia. En el cas concret de Sants, tota la feina va anar a càrrec dels Mossos d’Esquadra perquè la Guàrdia Urbana, malgrat que estava present unes hores abans, tenia ordre de no intervenir.
Cal recordar amb tot això que des del 2006 els botellots estan prohibits a la ciutat, sense considerar a més el problema que la seva massificació comporta en matèria de violència, destrucció de l’espai públic, i ara de propagació de la pandèmia. Tant és així que el Departament de Salut contempla com a possible una sisena onada que podria començar a partir de mitjans de setembre a conseqüència d’aquests botellots. Per tant, la Guàrdia Urbana hauria d’intervenir d’ofici de bon principi per fer-los impossibles, donat que és una obligació legal donada la normativa de la ciutat en aquesta matèria. Però és evident que Ada Colau considera que les pròpies normes municipals no estan per ser respectades i només compta la seva arbitrària voluntat. A aquesta inaplicació s’hi afegeix que un 90% de les sancions imposades per incivisme per part de l’Ajuntament no s’arriben mai a cobrar, i per tant el seu efecte dissuasiu és nul.
Amb tot aquest entramat de causa és evident que Barcelona procedeix a passes accelerades vers la seva degradació a conseqüència d’un govern municipal que afavoreix les dinàmiques en aquest sentit. Mentrestant, el PSC i Collboni romanen en silenci. Cal recordar-ho per quan més endavant, a prop de les eleccions municipals, es vulgui presentar com a alternativa.
