No és el primer cop d’ençà que Rússia va envair Ucraïna que apareixen dubtes sobre la transparència del president ucraïnès Volodímir Zelenski.
Al llarg dels tres anys i mig que ja dura la guerra, Zelenski ha realitzat diverses reformes que han anat progressivament escurçant el cercle del poder, així com el seu rendiment de comptes davant la ciutadania.
En l’últim episodi, escassament mediatitzat entre els mitjans generalistes, el president ucraïnès ha posat sota control d’un fiscal nomenat per càrrecs polítics dues agències anticorrupció clau que estaven investigant alts càrrecs governamentals. Entre altres prerrogatives, el nou fiscal podrà decidir qui treballa sobre cada cas, evitant així les situacions delicades pels membres de l’executiu.
Les dues agències són l’oficina nacional anticorrupció i el fiscal especial contra la corrupció, que s’havien fundat l’any 2015 com una exigència dels socis europeus i nord-americans del nou govern prooccidental de Kíev.
Des de llavors, el país ha anat millorant posicions en el rànquing internacional de percepció de la corrupció elaborat per l’ONG Transparency International, però la tendència positiva s’estroncà l’any passat. Ucraïna segueix a la part baixa de l’índex, amb la posició 105 sobre els 180 països analitzats.
Aquesta darrera acció de Zelenski ha desencadenat les primeres protestes als carrers a escala nacional des de la invasió russa de febrer del 2022, així com una declaració pública de la mateixa Comissió Europea que expressa la seva “profunda preocupació”.
Els opositors a Zelenski asseguren que l’administració presidencial, cada cop més poderosa, els acusa sistemàticament de ser titelles de Vladímir Putin, generant un ambient viciat que qualsevol objecció a l’actuació del govern esdevé sospitosa: “o estàs amb Zelenski o ets un agent rus”, es queixava un exministre que havia servit sota el president.
Segons fonts de Politico.eu, diplomàtics i funcionaris europeus fa mesos que es queixen enèrgicament de la deriva autoritària de Zelenski, tot i que sempre a porta tancada.
La recomposició del seu govern fa prop d’un any, on s’expulsaren els membres més independents i, per tant, distants del cercle interior del president, fou una falta especialment esmentada.
La destitució del comandant general de les forces armades, Valery Zaluzhny, i el nomenament de l’intrigant Andriy Yermak com a cap del gabinet presidencial, foren igualment criticades.
En darrer terme, el problema que la deriva autoritària creixent de Zelenski pot implicar per a Ucraïna, és una profunda desmoralització que s’estengui tant entre la societat civil com en el si de la institució militar, implicant l’afebliment o inclús esfondrament del front.
Al cap i a la fi, i malgrat les òbvies diferències, això és el que ha succeït en altres casos en què un govern impopular s’ha obstinat a lliurar conflictes bèl·lics que se li han complicat, des de la Rússia dels tsars el 1917 fins a l’Argentina de la junta militar el 1983.
No es pot oblidar que Ucraïna està pagant un preu més elevat que Rússia arran de la guerra, tant per la seva mobilització forçada com pels constants atacs aeris russos, l’èxode de joves cap a països occidentals i la destrucció de bona part de les infraestructures.
O estàs amb Zelenski o ets un agent rus, es queixava un exministre que havia servit sota el president Share on X