Atemptat a Nova Zelanda: realment hi ha un augment del terrorisme d’extrema dreta?

Dies després de l’atemptat contra dues mesquites a Christchurch (Nova Zelanda), que causà una cinquantena de morts, nombrosos experts i comentaristes han apuntat que durant els darrers anys s’ha produït un augment del terrorisme d’extrema dreta.

La Vanguardia recollí per exemple 8 atacs d’extrema dreta perpetrats entre el 2011 i el 2018. Un estudi del Global Terrorism Index identifica 66 víctimes mortals entre el 2013 i el 2017, per un total de 113 atacs.

Les xifres que recull el document mostren que, en efecte, el terrorisme d’extrema dreta ha anat en augment durant els darrers anys: d’un sol atac registrat al 2013 es passà a tres l’any següent, i 47 al 2017.

No obstant, aquestes xifres són estadísticament irrellevants comparades amb el nombre total d’atacs terroristes que recull l’índex: 18.814 al 2017 (un 0,2%  atribuïbles, doncs, a l’extrema dreta).

En canvi, el tipus de terrorisme més estès és l’islamista, responsable de la gran majoria de víctimes mortals. Al 2017, els atacs perpetrats per jihadistes feren 14.362 morts. Això és, de cada quatre persones mortes en atacs terroristes, tres ho foren per islamistes.

Cal afegir que la gran majoria de víctimes del terror islamista provenen de països musulmans, i professen doncs a priori la mateixa fe que els seus assassins. Segons el Global Terrorism Index, els països on hi hagueren més morts per terrorisme al 2017 foren l’Afganistan, l’Iraq, Somàlia, Síria, el Pakistan i Nigèria. Tots, amb excepció d’aquest últim on la població musulmana representa aproximadament la meitat del total, són estats on l’Islam és la religió dominant o oficial.

En canvi, els episodis de terrorisme d’extrema dreta es concentren en països occidentals. Els Estats Units registren quasi bé la meitat dels atacs d’aquest tipus (una trentena entre el 2013 i el 2017), seguits pel Regne Unit, Suècia, Grècia i França.

En resum, si bé és estadísticament cert que el terrorisme d’extrema dreta ha augmentat arreu del món durant els darrers anys, segueix tractant-se d’un fenomen clarament marginal davant altres tipus de terrorisme, i particularment l’islamista.

Quina ideologia hi ha darrere el terrorisme d’extrema dreta?

Sota aquest terme es solen agrupar atacs perpetrats per occidentals blancs contra immigrants o refugiats, persones d’origen estranger i musulmans. La ideologia amb que solen simpatitzar els seus autors és difusa, barrejant elements que van des del nazisme fins a l’anti-islamisme, passant pel supremacisme blanc nord-americà del Ku Klux Klan.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Un punt que tots tenen en comú és la profunda preocupació per la decadència d’Occident. Per justificar els seus actes, acostumen a barrejar observacions sociològiques, fets històrics, dades estadístiques certes i, l’ingredient decisiu, ideologies que promouen l’odi i la violència. El manifest publicat per l’autor de la matança de Christchurch, l’australià Brenton Tarrant, n’és un bon exemple.

Tarrant evoca la baixa natalitat europea (dada estadística totalment veritable) per referir-se a una crisi moral d’Occident (observació sociològica), cosa que el porta a defensar el dret dels “etnonacionalistes” a “viure en pau en els seus països”. De fet, al llarg del text el terrorista mostra una obsessió per la idea de “raça” (component ideològic). D’altra banda, les armes que emprà per a dur a terme l’atac portaven gravades dates de batalles i noms d’herois europeus del combat entre l’Europa cristiana i el món musulmà (fets històrics).

Amb tot, els fluxos migratoris que segueixen entrant als països occidentals, combinats amb l’expansió del pes públic de l’Islam i la creixent fragmentació de les societats liberals apunten a que el terrorisme d’extrema dreta seguirà incrementant-se en els propers anys, potser fins al punt d’esdevenir un problema de seguretat i polític considerable. En aquest cas, la violència sectària al sí dels països europeus entre musulmans i occidentals podria provocar una crisi major.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú