En una enquesta que ha fet el diari Ara preguntant “La immigració genera cap problema a Catalunya?“, les respostes dels partits han estat les següents:
- PSC: “La immigració no genera problemes com a tals”.
- ERC: “La immigració no genera problemes sinó un repte col·lectiu”. Caldria especificar en què consisteix el repte i per què no és un problema, però en tot cas la idea d’ERC és clara.
- JxCat: “No hi ha un problema amb la immigració a Catalunya”.
- ECP: “La immigració no és un problema, és una realitat”… El que no exclou que sigui un problema, és clar.
- CUP: “S’ha de treballar per un model que persegueixi la cohesió social sense que això impliqui la renúncia als orígens o a la identitat del migrant”. La CUP, com en moltes altres qüestions, a l’hora de la veritat fuig d’estudi, no respon a la pregunta, fa declaracions de grans desitjos difícils de compatibilitzar i on en tot cas el polític hauria de definir com es fan compatibles.
- PP: En un gest gens estrany en ell, ha declinat respondre al qüestionari.
- VOX: “La immigració legal i ordenada és positiva quan hi ha voluntat d’integrar-se. Però l’arribada massiva i incontrolada d’immigrants il·legals impossibilita la integració. Afecta negativament la nostra cohesió social, la seguretat dels nostres barris i la viabilitat de l’estat del benestar. Això ho pateixen les classes populars”. Ves per on és aquest partit és el que fa una aproximació més gran a la situació real. El que diu és matisable, o quasi tot, però és una assumpció del que passa a Catalunya.
Per què els patits catalans s’esforcen a negar l’evidència que no tot és positiu en la immigració tal com es va desenvolupant?
Realment és ben estrany i és el brou que alimenta les reaccions més xovinistes; ignorar el problema.
Si ens atenim als perfils més importants de la qüestió, podem definir un esquema del tipus següent:
Tot esser humà té dret a emigrar a la cerca d’una vida millor, alhora aquest principi ha de compatibilitzar-se amb el dret dels països d’acollida de regular els fluxos i les característiques dels immigrants d’acord amb el seu criteri del bé comú. Si no fos així, la immigració es transformaria en una invasió. Cal, per tant, un esforç per identificar el bé comú dels propis i dels que volen venir. I en aquest sentit hi ha qüestions a considerar, entre altres:
- Les condicions de vida del país d’emigració
- Les conseqüències d’aquesta, en ell i en el país receptor a curt i a llarg termini.
- Donat que la immigració per raons econòmiques és la més important, la pèrdua de capital humà no sempre és la millor solució i no pot suplir la solidaritat per aconseguir un millor desenvolupament d’aquests països.
- Quines són les condicions en les quals queda l’immigrant tant legal com il·legal en el país d’arribada i si hi ha els recursos necessaris per no convertir-lo en una població pària.
- Un criteri decisiu: no tota emigració, que és en el fons una decisió personal provocada per unes condicions col·lectives, és bona pel país emissor.
Tenim ja l’exemple de Bulgària i Romania. La facilitat per abandonar el país en el marc de la UE ha generat una crisi de població que avui ofega el seu futur.
Arguments a favor de la immigració:
- El principi de cercar una vida millor, limitat per les condicions de recepció del país d’arribada. La diferència radical entre il·legal i legal.
- Ajuda a una natalitat en crisi. Encara més quan el balanç vegetatiu és negatiu.
- Ocupen llocs de treball necessaris i fan créixer, a través de l’augment de mà d’obra, el PIB.
- Ajuden en el moment present a pagar les actuals pensions.
- Com són més aviat joves, aporten més en termes de flux fiscal del que reben en prestacions. Encara que aquest balanç pugui presentar interrogants considerant globalment la població.
Arguments crítics amb la immigració:
- La il·legal està fora de control amb conseqüències negatives extraordinàries. Les condicions humanes d’accés i d’acollida i el tracte de les autoritats és molt deficient per aquella raó i arriba a vulnerar els drets humans. En el cas dels immigrants menors el problema encara s’accentua més.
- A Espanya s’utilitza la immigració com a cortina de fum per no ocupar-se de l’ensorrament demogràfic ocasionat en part per la manca de polítiques a favor de la família i la natalitat. En aquest sentit accentua un problema específic d’Espanya i encara més accentuat a Catalunya.
- Tensa la prestació de determinants serveis d’accés universal. Sanitat, en escassa mesura, i sobretot l’escola accentuant un altre problema específic del país.
- Pressiona en les grans ciutats en el preu de l’habitatge de menor cost, donat que estan disposats a pagar més per poder viure en els grans centres urbans.
- També accentua un problema espanyol. Quan en els barris populars es produeix una concentració d’immigrants, es produeixen amb facilitat xocs culturals a causa de formes de vida notablement diferents. Aquest fenomen que erosiona la vida ciutadana i és causa de conflictes no és percebut per la població de rendes mitjanes i altes.
- Majoritàriament posseeixen un capital humà baix concretat en disposar d’una educació inferior a la secundària no obligatòria. Accentua un altre greu problema del país.
- S’afavoreix la baixa productivitat ja que crea condicions favorables perquè es desenvolupi els sectors econòmics que tenen aquesta característica.
- Alimenten l’economia submergida i, d’altra banda, l’explotació il·legal d’aquestes persones.
- Per les seves condicions socials i en alguns aspectes culturals, estan representats en determinats tipus de delictes com els feminicidis i els delictes reiterats, aquells que no comporten ingrés a presó. A una altra escala, controlen determinades màfies com la de la prostitució africana i en part la de la droga. No tenim una clara informació en aquest sentit. No es poden menystenir les reiterades afirmacions policials sobre una determinada desproporció de delictes comesos per persones d’origen estranger.
No deixa de ser una contradicció espectacular que la progressia consideri que afirmacions que vinculen el delicte amb la immigració, fins i tot les matisades, com les que criminalitzen l’immigrant, alhora decideixen que el delicte de pederàstia només s’ha d’indagar quan les persones que el cometen estan vinculades a l’Església catòlica.