La gran ofensiva aranzelària anticipada i oficialment anunciada per Donald Trump el passat 2 d’abril cerca redefinir les normes del comerç mundial, esperant en darrer terme afeblir el dòlar i incrementar la producció, autonomia i competitivitat de la indústria nord-americana.
Deixant de banda els nombrosos comentaris de caràcter purament ideològic, els economistes concorden en assenyalar que el primer efecte que es deixarà sentir als Estats Units pels aranzels és la inflació resultant de béns més cars i escassos, que possiblement i com ja assenyala un informe del banc JP Morgan, es combinarà enguany amb una recessió econòmica, generant el fenomen conegut com a estagflació.
Si bé l’administració Trump no ha volgut oblidar cap país en la pujada general d’aranzels, resulta interessant fixar-se en les diferències que generaran entre els països o blocs duaners (com la Unió Europea).
Hecatombe asiàtica
Els països asiàtics omplen les primeres posicions dels rànquings. Cambodja es veu imposada amb aranzels pel 49% del valor dels béns, Vietnam pel 46, Tailàndia 57, Taiwan i Indonèsia 32. Poc importa que els països siguin o no aliats o socis polítics dels Estats Units.
De fet, la Xina en surt relativament ben parada, amb uns aranzels del 34%, i és que com reconegué el mateix Donald Trump, els Estats Units no haurien pogut assumir un percentatge més elevat sense incórrer en greus problemes.
Washington ha acordat algunes excepcions temporals a aquests aranzels, incloent-hi els semiconductors, productes farmacèutics i determinats minerals. No obstant això, els béns manufacturats bàsics constitueixen el gruix de les exportacions dels països del sud-est asiàtic als Estats Units, i seran, per tant, durament castigats tant en la teoria com la pràctica.
Matisos europeus
A la UE Trump ha aplicat lògicament un aranzel únic del 20%, però que paradoxalment ha generat vencedors i perdedors en funció de dos criteris: la balança comercial de cada país membre de la UE amb els Estats Units, d’una banda, i de l’altra la natura de les exportacions als EUA i si aquestes entren o no en les excepcions anunciades.
Així, per exemple, Irlanda en surt comparativament molt beneficiada respecte a altres països europeus: a pesar que els Estats Units pateixen un dèficit comercial molt considerable envers l’illa maragda, els aranzels efectius que pateix aquest país es mantenen per sota del 5%, ja que són en la immensa majoria farmacèutics.
En canvi, els Països Baixos, el país amb el que els Estats Units manté el major superàvit comercial, és castigat amb uns aranzels efectius de prop del 12% a causa de la composició de les seves exportacions.
De forma similar, països amb un gran component d’exportacions agroalimentàries i de begudes alcohòliques, com Espanya i França, en surten pitjor parades, amb uns aranzels efectius que es calculen del 16 i 18% respectivament.
El país europeu que més perd no és Alemanya sinó Eslovàquia, perquè les seves exportacions als EUA tenen un fortíssim component automobilístic, sector que pateix una sobreimposició universal del 25%. Efectivament, els aranzels efectius per a aquest petit país centreeuropeu es calculen del 24%.
El club del 10%
L’administració Trump fixà en el 10% l’aranzel mínim. Un “regal” que es reserva als països amb els quals els Estats Units té balances més equilibrades (a condició que no tinguin la mala sort de trobar-se en el bloc de la UE, com li succeeix als Països Baixos).
Les nacions més afectades en aquesta categoria seran els Emirats Àrabs Units, Austràlia i el Regne Unit, tres països que són de lluny receptors nets d’importacions nord-americanes.
Washington ha acordat algunes excepcions temporals a aquests aranzels, incloent-hi els semiconductors, productes farmacèutics i determinats minerals Share on X
Loading ...
