En un país normal, la diferència entre el discurs del president de la Generalitat i els resultats que ve obtenint amb Madrid, fa temps que l’haurien d’haver portat a una situació critica al Parlament. I també a una desautorització de la línia màgica que ve exercint Junqueras. És evident que la taula de diàleg és perfectament inútil, que la comissió bilateral de moment no té en agenda res realment important. Però el que resulta sense cap mena de dubte inacceptable és la distribució que s’està fent dels fons europeus.
Amb euros per persona, Catalunya és la penúltima comunitat autònoma, amb només 200,3 euros per habitant. La primera és Extremadura amb 410,6 euros, més que el doble de Catalunya. Només Madrid queda més malparada que Catalunya amb només 179,7 euros per habitant, si bé en aquest cas es pot pensar que és el furor partidista contra Ayuso que castiga a la comunitat madrilenya. Però en el cas d’ERC, aliat privilegiat de Sánchez, no s’entén massa bé com es poden produir aquests resultats sense que es produeixi un cop de puny a la taula.
El problema s’accentua perquè a més d’aquesta minsa distribució dels fons europeus, com el mateix conseller d’Economia, Jaume Giró, ha dit i s’ha queixat al parlament, aquests diners arriben ja absolutament predeterminats, convertint la Generalitat en una simple gestoria sense marge per situar els seus projectes. Per tant, pocs diners i distribuïts d’una manera molt centralista. Una pràctica que està a anys lluny del que s’havia promès inicialment amb el criteri, que ara es revela fals, de la cogovernança.
No és només aquest l’únic problema que representa la distribució dels fons, si bé és el que més afecta Catalunya. Perquè de les 10 primeres comunitats autònomes que reben més diners, totes són socialistes excepte Castella i Lleó que estava i està precisament en període electoral. Només una autonomia socialista queda despenjada com sempre, i és la Comunitat Valenciana, però ja se sap que l’actitud política de Ximo Puig, el seu president, és guanyar punts davant Sánchez, no creant dificultats i més aviat posant-se en posició de catifa.
Aquesta distribució de diners és realment escandalosa i assenyala que els fons europeus estan sent instrumentalitzats, no per criteris econòmics objectius sinó per interessos de partit.
Loading ...
