Emergeix amb força el que podríem anomenar una nova crisi, la de la salut mental que el confinament passat i la Covid han fet emergir. És una crisi que s’afegeix a les anteriors i no resoltes que s’acumulen sense solució de continuïtat.
El 2020 el consum d’ansiolítics per tractar l’ansietat, depressió o insomni ha batut rècords i ha situat Espanya en els primers llocs junt amb Portugal i Croàcia, d’acord amb l’últim informe del Centre Europeu de Seguiment de Drogues i Drogodependències. En termes més específics, el Vàlium i l’Orfidal ocupen un lloc destacat entre aquesta varietat de productes farmacèutics. De fet, aquest últim ja ocupava el setè lloc entre els medicaments més venuts a Espanya el 2017.
En l’actualitat es consumeixen a Espanya 55,3 dosis diàries per 1.000 habitants. O si es vol en altres termes, un 5,5% de la població pren cada dia una dosi d’ansiolítics. És una xifra molt alta. Portugal ens supera clarament amb 89,7 dosis diàries per 1.000 habitants. Aquestes són xifres del 2019 i pel 2020 encara han crescut més. Malgrat que són medicaments que no s’han de prendre més enllà de 3 setmanes, hi ha multitud de persones que fa mesos o anys que les ingereixen. En definitiva, són addictes. S’han transformat en drogodependents legals. A més edat, més consum, fet que genera un problema afegit de deteriorament cognitiu i d’augment de mortalitat i accidentalitat per caigudes. També és més freqüent l’ús entre les dones.
L’ús d’antidepressius també ha augmentat i aquí hi té molt a veure l’efecte Covid-19. Espanya abans d’aquesta malaltia ja registrava un creixement exponencial que l’havia situat també en posicions molt avançades. El primer lloc corresponia a Portugal amb 124 dosis diàries per 1.000 habitants, seguida de Suècia amb 102,7 dosis, i ara ja, en tercer lloc, Espanya amb 80,4 dosis. Per tant, 8 de cada 100 persones pren un antidepressiu al dia. El ritme de creixement d’Espanya ha estat dels més alts, només superat per Portugal. És evident que la covid ha generat més dependència d’ansiolítics, sedants, antidepressius i hipnòtics i tots els productes d’aquestes famílies. Els experts consideren que el consum en relació amb l’any anterior ha augmentat entre un 10 i un 15%. Les dades del ministeri de Sanitat sobre el consum d’ansiolítics són més negatives que les apuntades pel Centre Europeu, perquè estableix que 1 de cada 10 persones prenen un fàrmac d’aquests diàriament i el converteix en un dels països d’Europa amb més impacte.
El creixement més important d’ansiolítics i hipnòtics va començar a partir del 2012 i va créixer fins al 2014, quan es va mantenir amb lleugeres fluctuacions a l’alta i a la baixa fins que el 2019 semblava que es produïa un cert descens. Com es pot observar per aquest anunciat de dates, hi ha una estreta correlació entre l’augment del consum i l’evolució de la passada crisi econòmica. En efecte, aquesta començava el 2008, però en realitat va començar a tenir un impacte massiu a partir del 2012 i vam començar a treure el cap de la mateixa a partir del 2015. I quan semblava que les ferides s’anaven tancant, va aparèixer la covid el 2020. El consum total d’ansiolítics i hipotònics el 2010 era de 83,05 dosis al dia per 1.000 habitants, el 2014 s’havien incrementat en 87,61 dosis i el 2019 en les 87,37 dosis. El 2020 se superen les 88 dosis diàries.
Aquí hi ha una qüestió important i no menor. És cert que la crisi i la covid han fet créixer el consum, però cal dir que ja partíem d’una situació de base gens desitjable. Contrasta, per exemple, la diferència de consum d’aquesta galàxia de productes entre Espanya i Alemanya, país aquest últim on és molt menor.
La qüestió de fons és que les persones s’estan medicalitzant els problemes, és a dir, es droguen per poder viure i això és molt greu. Si a aquesta població afectada hi afegim la que consumeix drogues il·legals, l’afectada per l’alcoholisme o el que es coneix, en grau inferior del problema, com l’alcohòlic social, les borratxeres compulsives dels joves els caps de setmana, a més de l’existència d’altres addiccions evasives, com el joc i la pornografia, arribarem amb facilitat a la conclusió que una part important de la societat espanyola té seriosos problemes per assumir la seva vida quotidiana sense l’auxili d’alguna d’aquestes addiccions.
És cert que la crisi i la covid han fet créixer el consum, però cal dir que ja partíem d'una situació de base gens desitjable Share on X
Loading ...
