El 2013, una onada de tribus nòmades del desert amb motivacions de guerra santa islàmica amenaçava el sud de Mali, més fèrtil i poblat majoritàriament per grups sedentaris.
El govern francès de François Hollande decidí llavors dur a terme una intervenció militar d’envergadura, batejada com “Serval“, que aturà en sec el seu avanç i perseguí les restes dels grups armats fins al Sàhara. Allí, durant anys jugaren una partida de fet i amagar contra la reduïda presència militar francesa que quedava al país. Aquesta segona fase de la intervenció es batejà “Barkhane“.
Tanmateix, Barkhane i la missió d’estabilització de les Nacions Unides MINUSMA fracassaren en l’intent de construir institucions de govern fortes i estables. El sentiment antifrancès anà covant i el feble govern prooccidental de Mali acabà caient el 2020.
Llavors, la junta dirigida pel coronel Assimi Goïta va recórrer a Moscou com a substitut per a proveir l’ajuda militar internacional indispensable per a no perdre el control complet d’un país que mesura més de dues vegades la superfície d’Espanya.
Rússia envià el 2021 mercenaris de Wagner. No obstant això, les limitacions dels nouvinguts es feren de seguida evidents. Mancats de mitjans aeris i blindats terrestres adequats, els russos reberen una seriosa advertència el setembre del 2024, quan una columna sencera fou aniquilada després de llançar-se de forma imprudent a perseguir insurgents.
Els més de 15.000 soldats internacionals que combinaven Barkhane i la MINUSMA, amb un nucli de forces franceses ben entrenades i coneixedores del terreny, s’han bescanviat per uns 1.500 russos de molt variable preparació.
Un any més tard, el setembre del 2025, milicians pertanyents al JNIM, un grup islamista afiliat a Al-Qaeda, i d’altres del FLM han centrat la seva atenció a la mateixa capital de Mali, Bamako.
L’estratègia dels jihadistes s’ha centrat a atacar els combois de carburant provinents del Senegal i Costa d’Ivori, impedint que benzina i dièsel arribessin a la capital d’un país que ha d’importar el 95% del seu petroli.
Des de llavors, la penúria de combustible a Bamako s’ha anat intensificant fins al punt que els Estats Units i Itàlia han recomanat als seus ciutadans que marxin de la ciutat immediatament.
Fins ara, els residents a Bamako havien gaudit d’una certa estabilitat, però la nova estratègia jihadista intenta provocar el col·lapse de la capital, esperant que arrossegui el govern de la junta militar.
Analistes internacionals apunten que hi ha un veritable perill que el govern de Goïta caigui.
De fet, el perill jihadista és ben present als altres dos països del Sahel que expulsaren igualment les forces franceses: Burkina Faso i Níger. Un efecte dominó resultaria fatal no només per aquests estats, sinó també pels països costaners que hi tenen frontera, com Ghana, Costa d’Ivori o Senegal.
Però la situació encara podria empitjorar més: si Mali cau en mans dels jihadistes, hi ha un risc que grans parts del seu territori esdevinguin un refugi de terroristes internacionals, com l’Afganistan i el Sudan en la dècada dels noranta.
Si Mali cau en mans dels jihadistes, hi ha un risc que grans parts del seu territori esdevinguin un refugi de terroristes internacionals, com l'Afganistan i el Sudan en la dècada dels noranta #sahel Share on X
Loading ...
