És tot el contrari del que diuen els Comuns en el seu discurs, perquè sota el mandat de Colau la desigualtat ha crescut a Barcelona. Però anem a pams. La capital de Catalunya és una de les ciutats més desiguals d’Espanya amb dades de Fedea per al 2019. Entre els 20 municipis de més de 50.000 habitants d’Espanya, Barcelona ocupa el lloc 16è en desigualtat amb un índex de Gini de 0,529, just per davant de Madrid, lloc 17è, amb un índex de Gini de 0,527.
Cal recordar que aquest índex, que mesura la desigualtat, va referit a una escala de 0, que significa la màxima igualtat, a 1, que expressa la desigualtat perfecta. Per tant, com més gran és la xifra més desigual és la població. Per exemple, un dels municipis més iguals, el Prat de Llobregat, té un índex de Gini de 0,344.
Si d’aquestes poblacions passem a considerar només les capitals de CCAA aleshores Barcelona és la primera seguida de Madrid, València i Palma de Mallorca. Aquesta és la visió global sobre Barcelona que presenta aquest problema de la desigualtat.
La pregunta que ara ens interessa és si la gestió de Colau ha servit per reduir-la o no.
Per observar-ho podem utilitzar els estudis del mateix Ajuntament sobre la renda disponible per llar i la renda familiar disponible. Fent servir aquesta font, el 2018 ens assenyalava que, referit a un índex 100 com a renda de Barcelona, a Ciutat Vella era de 67, el districte amb menors ingressos, i a Sarrià-Sant Gervasi era de 162 i se situava a dalt de tot en matèria de renda familiar disponible.
Traduint aquestes dades a una relació que mesuri la desigualtat és fàcil constatar com un habitant de Sarrià-Sant Gervasi té una renda 2,39 vegades més gran que un de Ciutat Vella. Aquesta és la fotografia actual, i diem actual perquè des del 2019 l’Ajuntament no proporciona dades en aquest sentit, malgrat que fins aleshores eren d’elaboració anual.
Colau va començar la seva gestió el 2015. En aquella data el coeficient entre Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella era de 2,2. Aquesta era la magnitud de les vegades que una persona que vivia al districte de major renda multiplicava el de menor ingressos. Podem constatar, per tant, que en el període Colau la desigualtat ha crescut i s’ha incrementat en un 8,6%. Aquest fet posa en relleu que el problema que té Barcelona amb aquest dèficit de cohesió econòmica ha augmentat malgrat que qui governa es qualifica d’esquerres, progressista, feminista, inclusiu, solidari, sostenible, etc., etc.
I què va passar en el període anterior, quan va ser alcalde Trias? Doncs exactament el contrari. El 2013 la renda familiar disponible de Ciutat Vella era de 77,2% de renda de la ciutat, però el 2015 havia augmentat fins al 85,5%; 8,3 punts percentuals de millora. En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, l’any inicial de referència, el 2013, assolia una xifra de 186,7% la seva renda en relació amb la de Barcelona. I el 2015 només havia crescut fins al 188%, una millora de només 1,3 punts percentuals. Per tant, en aquest període de Trias la desigualtat entre el districte més ric i el més pobre es va reduir en 7 punts percentuals, en una tendència absolutament oposada a la que s’ha manifestat durant el mandat Colau.
Heus aquí com els clixés que ens expliquen els que ens governen no hem d’acceptar-los sense abans conèixer la realitat que ens assenyalen les xifres.
Amb Colau la desigualtat ha crescut, amb Trias es va reduir. Però tot això està referit a la renda familiar disponible. Si la traslladéssim a poder adquisitiu real, aleshores la desigualtat encara seria més gran, perquè la inflació que sobretot castiga l’alimentació, deteriora molt més les rendes mitjanes i inferiors que les altes perquè el pes de la despesa alimentària en aquelles és molt més gran.
El fet que a més l’Ajuntament no doni informació sobre quina és la situació després de la covid, ja és en si mateix una declaració de principis, perquè mira que ens expliquen coses, però aquella sobre la qual ens informaven cada any, la de l’evolució de la renda dels diversos districtes, ha desaparegut de l’escenari. Per alguna cosa.
Loading ...
