Algunes misèries del periodisme: Salvador Sostres

Fa temps que, a ulls dels ciutadans, el periodisme ha perdut aquell pedigrí que li donava ser considerat com el notari de la vida quotidiana. La causa ha estat el partidisme creixent, la confusió contínua entre opinió i informació i, d’una manera molt important, la necessitat de competir amb el sensacionalisme de les xarxes socials.

Un exponent d’aquesta faceta degradada de la professió que afecta alguns periodistes és Salvador Sostres que, acollit al rebost d’ABC, ha fet d’aquest noble gènere un exercici personal de revenges i passar comptes.

Segurament el fet que escrigui a l’ABC ve propiciat per la seva crítica a l’independentisme, però la història d’aquest més que centenari diari no hauria d’acceptar amb facilitat el fet que els articles de Sostres siguin quasi cada dia un despropòsit de la realitat i un embrutar les persones que no són del gust de Sostres. No es tracta d’una qüestió d’idees, sinó de desprestigiar a aquells que ataca amb una insània que és difícil de trobar en altres mitjans.

Es tracta de degradar, de destruir a persones concretes pel particular interès de Sostres, de si en un moment o altre de la seva vida no el van tractar amb la consideració que ell es considera merèixer. No es tracta de judicar fets, sinó senzillament de presentar les imatges més pernicioses possibles de les persones a les quals fa objecte de la seva crítica. L’ABC s’ha convertit en l’instrument de passar comptes d’aquesta persona, que es presenta com a periodista, però que en realitat practica el libel de forma continuada.

Però de tot el negatiu que ha escrit, mai havia assolit el grau extrem i de misèria de l’obituari que ha fet aquest 9 de novembre de Carme Alcoriza, la que va ser secretària, primer, i cap de la secretaria de la presidència de la Generalitat en tot el període de Jordi Pujol i abans a Banca Catalana.

Entrecomillant frases com si fossin literals i ell hagués estat present, descriu a una treballadora eficaç com una mena de messalina i, el pitjor de tot és que ho fa quan el cadàver de Carme Alcoriza està present i el dolor del marit i dels fills és el que tothom es pot imaginar.

És difícil trobar un obituari més ple de càrrega verinosa, més insultant i sobretot més mancat de respecte pels morts i pels vius. És un text dirigit a infligir dolor i a desprestigiar, però això és precisament la constant de Salvador Sostres. La seva presència a ABC denigra el periodisme d’aquest diari de tan llarga trajectòria.

 Loading ...