França no va bé. Però Alemanya va encara pitjor? Diverses raons fan pensar que la resposta a aquesta pregunta és afirmativa.
En primer lloc, la guerra d’Ucraïna ha afectat molt més directament l’economia alemanya, depenent de l’energia barata proveïda per Rússia, que no pas la francesa, que pot mantenir un major grau d’independència gràcies a les seves centrals nuclears.
En segon lloc, la creixent tensió amb la Xina s’ha convertit en una espasa de Dàmocles que amenaça de caure sobre la indústria alemanya, augmentant encara més la devastació. La política internacional alemanya, seguidista dels Estats Units, juga ara contra els interessos econòmics del mateix país. El cas del sector automobilístic germànic, particularment dependent del mercat xinès ara amenaçat d’aranzels, n’és paradigmàtic.
En tercer lloc, Alemanya comença ara a sentir els costos socials, econòmics i culturals derivats de les onades de refugiats i immigrants que ha rebut des dels volts de l’any 2015. El partit de la dreta alternativa, Alternativa per Alemanya, obertament oposat a la immigració, és el segon en intenció de vot i se situa clarament per davant dels social-demòcrates del canceller Olaf Scholz.
I en quart i darrer lloc, l’economia alemanya en el seu conjunt, que sempre ha sigut el punt fort del país i li ha permès posicionar-se com la “locomotora d’Europa”, està cada cop més desfasada per factors interns propis que Converses exposà en una altra ocasió.
França: “l’Alemanya, però millor”?
El mal estat de la maquinària de la primera economia europea feu que el ministre francès d’economia Bruno Le Maire tragués pit el passat setembre en una roda de premsa amb el seu homòleg alemany Robert Habeck al saber que part de la premsa germànica considera ara que França és “l’Alemanya, però millor”.
Efectivament, els alemanys lamenten que els costos de l’electricitat siguin ara netament inferiors als de la veïna França, i temen la deslocalització d’empreses.
No és doncs d’estranyar que el govern del president Emmanuel Macron i el del canceller Scholz no es posin d’acord sobre la reforma del mercat europeu de l’electricitat. De fet, sense les regles de compensació actuals que premien la font energètica més cara, l’avantatge competitiu de França contra Alemanya es multiplicaria, agreujant encara més la situació d’aquest segon país.
Per la seva banda, França intenta reindustrialitzar-se a marxes forçades. El mateix Le Maire lamentà davant Habeck que el seu país havia passat de tenir una indústria que suposava el 20% del PIB total a la meitat d’aquesta xifra, mentre que el percentatge industrial alemany segueix sent netament superior al 20%.
Amb tot, la previsió de la mateixa UE pel 2023 (revisió del setembre) és que el PIB alemany s’encongeixi enguany un 0,3%, mentre que l’indicador francès es mogui en sentit positiu un 1%. No és en absolut per tirar coets, però París se’n surt millor que Berlín per primer cop des de la reunificació alemanya a començaments dels 90.
Loading ...
