El 2022 marca un record en les xifres de demandants d’asil que han arribat a Alemanya, la locomotora econòmica d’Europa. En els darrers 12 mesos, la República Federal ha rebut més refugiats que en el 2015 i el 2016 combinats, els dos anys que constituïren el període culminant de la crisi de Síria.
Durant aquell bienni que ara sembla tan llunyà, Berlín registrà 1,2 milions de sol·licituds d’asil, principalment provinents de Síria, però també d’altres països d’Orient Mitjà i d’Àsia, com l’Afganistan Al començament, nombrosos alemanys se sumaren a un monumental esforç de solidaritat col·lectiva després que l’aleshores cancellera Angela Merkel declarés de forma unilateral que les portes del país estaven obertes.
Però a mesura que problemes de sobrepoblació i de seguretat esclataren arreu del territori alemany, l’opinió pública començà a prendre un gir radicalment diferent, fins al punt d’amenaçar seriosament el govern de Merkel.
Enguany, Alemanya ha registrat una mica més d’un milió de sol·licituds d’asil d’ucraïnesos arran de la invasió de Rússia, que se sumen a les més de 200.000 sol·licituds que no tenen connexió amb la situació d’Ucraïna.
Amb aquestes dades de refugiats, corre Alemanya el risc de patir una crisi política tan important com la de la dècada anterior?
En primer lloc, cal apuntar que el milió de refugiats ucraïnesos conformen una categoria a part. A diferència del que passà llavors, tots els països europeus s’han bolcat en acollir-los, rebaixant la pressió a Alemanya. Clarament, la proximitat cultural i religiosa ha estat un factor determinant de l’èxit de la campanya europea d’acollida.
A més, el nivell socioeconòmic més elevat i la nombrosa comunitat ucraïnesa ja instal·lada a Alemanya han permès que la majoria de nou-vinguts trobessin aixopluc pels seus propis mitjans. De fet, tan sols un 9% dels refugiats ucraïnesos a Alemanya viuen en albergs d’acollida compartits amb altres nacionalitats.
Pel que fa a les autoritats alemanyes, de moment han estat capaces d’absorbir el xoc de l’allau provocada per la guerra.
No obstant això, la pressió augmenta a poc a poc. Segons l’Oficina Federal de Migració i Refugiats, la pressió migratòria actual “s’està incrementant significativament”, no sols a Alemanya sinó també a les fronteres exteriors de la UE.
En els deu primers mesos del 2022 hi hauria hagut 281.000 entrades il·legals al territori europeu, que suposen un 77% més
De fet, el factor que podria desencadenar una nova crisi és precisament l’aflux de demandants d’asil de fóra d’Europa. Segons FRONTEX, l’agència de la Unió Europea que vetlla sobre les fronteres exteriors del bloc, en els deu primers mesos del 2022 hi hauria hagut 281.000 entrades il·legals al territori europeu, que suposen un 77% més que el mateix període de l’any anterior.
A Alemanya, per exemple, els països d’origen dels demandants d’asil no europeus més importants continuen sent els mateixos que el 2015: Síria, Afganistan, Turquia i Iraq. I segons admetia un portaveu del ministeri d’interior alemany recentment, les capacitats d’acollida d’aquest tipus de refugiats (que demanen molts més recursos que els ucraïnesos) comencen a estar sota tensió.
La qüestió de fons que apareix és fins a quin punt pot Alemanya continuar absorbint cada any centenars de milers de nous demandants d’asil en general molt poc qualificats i amb una cultura totalment diferent de l’europea.
De fet, un cop aïllada la variable ucraïnesa, ja fa 8 anys que Alemanya rep anualment més de 160.000 nous demandants d’asil. La sola excepció és el 2020, el primer any de la pandèmia de Covid, durant el qual la xifra continuà sent elevada: més de 120.000.
Ja fa 8 anys que Alemanya rep anualment més de 160.000 nous demandants d’asil
En total (ucraïnesos inclosos), la República Federal haurà rebut entorn de 4 milions de demandants d’asil en menys d’una dècada, un cop els immigrants econòmics ordinaris exclosos. Poc semblar poc per un país que el 2014 tenia 81 milions d’habitants. Però si es té en compte que el creixement demogràfic d’Alemanya depèn únicament dels nouvinguts de l’estranger i si aquests continuen creixent els pròxims anys, Alemanya podria patir canvis estructurals en la seva societat d’escala inaudita.
