albada europea

Albada Europea

Els estudis etimològics respecte a l’origen del nom del vell continent han arribat a dues grans tesis.

La primera determina que l’arrel és grega, combinant les paraules gregues corresponents a ample i vista o ull. La segona sosté que l’arrel és semítica, provinent de les paraules assíria i aramea corresponents a pondre’s el sol. Per als pobles de l’Orient Mitjà el sol es pon a Europa, la terra que es troba al seu occident. Fent una atrevida barreja etimològica de les dues tesis, podríem dir que allà on arriba la vista per als ulls, el sol es pon per Europa.

Si aquest article portés per títol Nit europea, associaria la posta de sol amb un mal presagi per al vell continent, preludi de la fosca nit que ens espera. Però no és el cas. Sí, després de la posta de sol ve la nit, però la nit ve seguida de l’albada.

El sol de l’Europa que hem conegut fins ara, bonista, pacífica, reticent al llenguatge del poder i de baix perfil en l’escena geopolítica mundial, està emetent els seus últims rajos arran de la invasió russa a Ucraïna. El caos bèl·lic, un cop més, remou les aigües estancades d’aquest pantà, que porta més generacions que mai en aquest flanc del continent en calma chicha, sense vent ni onades que moguin la nau. Un cop post el sol, una de dues, o aprofitem el vespre i la nit per enfrontar-nos al caos identificant què som, fent inventari de les eines que tenim a l’abast i plantejant-nos on volem anar; o bé fem com si no hagués passat res i ens enfonsem enmig de la tempesta.

El drama d’una guerra que fins que no va començar pocs pensàvem que esclataria està fent de mirall per a Europa. El sacseig ens ha despertat de la letargia. La inesperada actitud heroica del poble ucraïnès defensant la seva terra de l’invasor ens ha desvetllat una veritat oculta durant dècades al flanc occidental del vell continent. La pau, lluny de donar-se per feta, és una actitud proactiva, es construeix prevenint la guerra, igual que la llibertat, que es guanya prevenint l’opressió. Per tant, més que la pau és manca de guerra, la guerra és la manca de pau. I té un preu. Preguntem-nos a aquest flanc del continent si estem disposats a pagar el preu com l’estan pagant amb sang, suor i llàgrimes els nostres germans ucraïnesos.

Hem començat a veure algunes pistes de la reflexió que està produint-se arran d’aquesta crisi. Aquestes són, a parer meu, algunes de les més significatives:
  1. Tot i no enviar tropes al camp de batalla, els països europeus i occidentals s’han bolcat a enviar armament, equips mèdics i bens de primera necessitat per donar suport a l’esforç de guerra ucraïnès. Les entitats humanitàries han activat la seva capacitat per mobilitzar l’ajut, han sorgit iniciatives privades disposades a donar un cop de mà i la ciutadania també s’ha organitzat a petita escala per contribuir en la mesura del possible. El Papa Francesc ha demanat que el dejuni i la pregària d’aquest inici de Quaresma estiguin dedicades a la pau a Ucraïna.
  2. El Centre Europeu de Relacions Exteriors va publicar una enquesta durant el mes de febrer, en la qual el 62% dels enquestats europeus es mostraven favorables a una intervenció armada per defensar Ucraïna d’una eventual invasió russa.
  3. Les devastadores sancions adreçades a Rússia i coordinades per les potències occidentals (Estats Units, Unió Europea, Regne Unit, Canadà i el Japó) són un clar exemple de la nostra alineació estratègica a l’hora de la veritat.
  4. Alemanya renovarà el seu antiquat exèrcit i invertirà el 2% del seu PIB en política de defensa, fent de les seves forces armades les més poderoses d’Europa després de Rússia.

Sembla que ens hem adonat que per a assegurar la pau cal que ens protegim de la guerra i estiguem disposats a defensar-la assumint-ne els costos. I per a protegir-nos a casa nostra dels deliris bel·licistes d’un veí alienat i nostàlgic de glòries passades, amb armes nuclears i un exèrcit més poderós que cap altre del vell continent, necessitem una estratègia de seguretat i defensa comuna, ambiciosa i realista en el marc de la Unió Europea, que complementi i reforci l’aliança atlàntica. Si volem societats més segures, haurem d’invertir més en defensa. En un món i en un entorn de naturalesa incerta i inestable, a Europa, baluard de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la justícia, la seguretat i la comunió fraterna, hem d’estar a l’altura dels valors que encarnem.

Passada la nit, l’albada donarà pas als primers rajos de sol del nou dia. Amb l’albada haurà arribat l’hora de traçar el rumb cap al destí d’Europa. No serà fàcil. Haurem d’abandonar la còmoda inèrcia del qui dies passa, anys empeny en la qual portem instal·lats unes quantes dècades, ens haurem d’enfrontar a contradiccions i haurem d’assumir costos. Però, com els cotxets de joguina, que cal empènyer-los un pèl cap enrere perquè agafin una forta embranzida cap endavant, els europeus serem capaços de posar la directa i avançar amb convicció cap al destí que ens fixem si som capaços de concentrar el nostre immens potencial en l’assoliment de les fites que ens proposem.

Ho estarem fent quan ens sentim orgullosos d’on venim, tinguem clar on som i què tenim, decidim cap a on volem anar, ho alineem tot plegat en la direcció que vulguem emprendre i fem via en aquesta albada europea.

Finalment, els joves europeus tenim a les nostres espatlles la responsabilitat de forjar el futur del nostre continent i de la nostra civilització occidental. La nostra generació serà la que hagi d’entomar el repte majúscul de dirigir la nau cap al seu destí. Un servidor confessa que el repte li produeix una barreja de vertigen i esperança. Vertigen d’endinsar-nos en terreny desconegut i esperança en la capacitat d’aquesta generació d’assumir la seva vocació de servei a causes que la transcendeixen.

I sí, el sol es pon per Europa, però des d’aquí el sol també surt per Europa, per l’Europa gran i completa, des de les costes d’Irlanda a les muntanyes d’Armènia, passant per les estepes d’Ucraïna, que, com una mare, no deixa enrere cap dels seus pobles.

Llarga vida a Europa, llarga vida a Ucraïna!

No serà fàcil. Haurem d’abandonar la còmoda inèrcia del qui dies passa, anys empeny en la qual portem instal·lats unes quantes dècades Click To Tweet

Estàs disposat tu, o els teus fills o néts a anar a la guerra per Ucraïna?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.