L’Agenda Estratègica de la UE per a la legislatura europea 2024-2029 i la necessitat de millorar-la

L’Agenda estratègica de la UE per al període 2024-2029

Cada cinc anys, el Consell Europeu – màxima instància de poder a la UE formada pels caps d’Estat o de Govern dels 27 – adopta un document tan important com poc conegut, una agenda estratègica.

L’anomenada “Agenda estratègica 2024-2029″ és el resultat d’un compromís que defineix el pròxim cicle europeu. Són vuit pàgines que marquen un rumb per als pròxims cinc anys.

L’actual Agenda estratègica, d’abast general, és fruit de compromisos i té un caràcter programàtic. Entre les seves novetats, destaca el paper reforçat que el Consell Europeu pretén atorgar al Banc Europeu d’Inversions (BEI), des de fa poc temps presidit per l’espanyola Nadia Calviño, especialment pel que fa a la indústria de defensa i a l’impuls de la competitivitat.

Defensa i competitivitat són dos eixos principals de l’Agenda. Recull les recomanacions de l’informe Letta sobre mercat interior i de Mario Draghi sobre competitivitat i reforçament industrial. Per alliberar el potencial d’inversió necessària, s’accelerarà la integració financera completant la Unió de Mercats de Capitals i la Unió Bancària.

Un segon aspecte a destacar és l’espai relativament reduït que es concedeix a la transició ecològica, tot i que l’adopció del famós Pacte Verd (Green Deal) constituís el nucli dur, juntament amb la transició digital, de la Comissió Europea anterior (2019-2024). El Pacte Verd Europeu va ser el veritable trademark de la legislatura anterior. Per a la següent, l’ecologia queda relegada a una posició relativament més baixa.

L’Agenda estratègica comença amb aquestes paraules:

“La UE es va fundar sobre l’imperatiu de garantir la pau a Europa, basada en la cooperació, la solidaritat i la prosperitat econòmica compartida. Aquesta promesa inicial ens segueix guiant i serveix de base a les nostres prioritats per assolir una Unió més gran, més forta i sobirana”.

“El panorama polític mundial actual és remodelat per la competència estratègica, la creixent inestabilitat global i els intents de desafiar l’ordre internacional basat en regles. Rússia ha tornat a portar la guerra al nostre continent. Al nostre veïnatge, la situació al Pròxim Orient és dramàtica. El nostre entorn natural està cada cop més danyat i pertorbat pel canvi climàtic. El ràpid desenvolupament tecnològic comporta tant oportunitats com riscos. Aquests reptes sense precedents ens han portat a fer nous passos en la nostra integració”.

“Reforçarem la nostra competitivitat, ens convertirem en el primer continent neutre des del punt de vista climàtic, portant a bon port les transicions climàtica i digital, estarem a l’altura dels reptes de la migració, assumirem la responsabilitat de la nostra seguretat i defensa i reforçarem la nostra capacitat d’actuació per defensar els nostres interessos, assumirem el lideratge a l’hora d’abordar els reptes mundials, defensant el Dret, les institucions internacionals, la governança mundial equitativa, el multilateralisme integrador i el creixement i el desenvolupament sostenibles”.

“La nova realitat geopolítica subratlla la importància de l’ampliació, al mateix temps la UE emprèn les reformes internes necessàries per fer-la possible”.

L’agenda estratègica fa seves les recomanacions sobre el futur institucional de la UE de l’informe del denominat “Grup dels Dotze” (2023), al qual ens referirem més endavant.

El Consell Europeu ha presentat les seves prioritats. A partir d’ara han d’intervenir el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea per posar-les en pràctica durant el següent cicle institucional. El pròxim “marc financer” de set anys haurà de reflectir aquelles prioritats, garantint que el pressupost de la UE s’adapti a les noves línies de futur.

L’Agenda estratègica 2024-2029 està ben orientada, però és insuficient, almenys en quatre dimensions

Primera

Formula propostes d’interès, però pateixen d’una falta de propòsit col·lectiu i il·lusió compartida. Els ciutadans esperen l’arribada de missatges creïbles i il·lusionants sobre el futur d’Europa, com s’han conegut en temps passats, un nou projecte europeu esperançador per superar el pessimisme actual. Els ciutadans estan atemorits i desconcertats davant molts reptes que Europa té plantejats.

Segona

La UE hauria de recuperar una major legitimitat als ulls dels ciutadans, a través de proporcionar-los major protecció i facilitar-los una clara millora de la seva qualitat de vida, greument perjudicada a través de tota la sèrie de crisis produïdes en les últimes dècades.

Tercera

Els equips de treball de les institucions comunitàries haurien d’intercomunicar amb major eficàcia amb les administracions nacionals i les institucions de la societat civil, tant en l’elaboració com en la implementació de les noves propostes.

Quarta

La UE necessita amb urgència completar el projecte integrador si vol evitar la irrellevància geopolítica. És lloable que l’Agenda estratègica hagi fet seves les recomanacions del “Grup dels Dotze”, formulades el 2023. Ha arribat l’hora d’implementar-les. Vegem en què consisteixen.

L’última proposta francoalemanya sobre reforma i ampliació de la UE elaborada pel “Grup dels Dotze”

Ho comentàvem al nostre Post de 3 d’octubre de l’any passat. El 18 de setembre del 2023 es va fer pública a Brussel·les una nova proposta combinada entre França i Alemanya sobre el futur de la UE. Els autors eren un grup de dotze experts francesos i alemanys, escollits pels seus governs respectius, coneguts com “el Grup dels Dotze”. Es tracta d’un extens document que porta aquest títol: Sailing on High Seas: Reforming and Enlarging the EU for the 21st Century, Paris-Berlin, 18 September 2023 . Té dos eixos directors: nova ampliació de la UE a l’est i reforma prèvia de les institucions de la UE per fer possible aquesta ampliació.

La reforma preveu crear una nova UE en forma de quatre cercles concèntrics, dos interns i dos externs.

El primer cercle és el de plena pertinença, reservat als estats membres disposats a arribar a la unió política final.

Al segon cercle se situarien aquells estats membres disposats a adoptar diferents polítiques comunes i més cessions de sobirania, però sense arribar al compromís final de la unió política.

El tercer cercle estaria format per països associats a la UE.

El quart cercle per la Comunitat Política Europea (CPE), nova organització creada el 2022, a la qual pertanyen tots els estats europeus, excepte Rússia i Bielorússia.

Assolir tot això requeriria canvis en els tractats i referèndums en alguns països. L’horitzó contemplat pel document és l’any 2030.

Els dotze autors del document acostumen a afirmar en les presentacions que:

“Estem davant l’última oportunitat perquè la UE aconsegueixi culminar el seu procés d’integració regional amb la creació d’una veritable unió política federal, amb polítiques comunes en afers exteriors i en defensa; si no ho aconsegueix, la UE no podrà aspirar a altra cosa més que a ser un protectorat dels Estats Units o de la Xina”.

 Loading ...