Complint amb la tradició iniciada per Pasqual Maragall, i mantinguda ininterrompudament per tots els alcaldes, la batllessa es va fer present al col·legi de periodistes per explicar quin era el seu projecte i, en aquest sentit, donar comptes a l’opinió pública sobre la situació i perspectives de la ciutat.
El seu discurs va patir d’un accés de grans categories universals i un dèficit de projecte de model de ciutat, perquè no es pot confondre l’enumeració d’alguns fets o iniciatives amb la definició de la ciutat que es vol, i és que molt ens temem que entre la ciutat “ideològica” del Comuns i la ciutat real que estan fent hi ha una cada vegada més gran distància, i això fa impossible entendre cap a on anem globalment.
Paga la pena retenir alguns punts importants perquè afecten la difícil situació en que viu Barcelona.
La batllessa va afirmar que a la primavera ja es farà visible la recuperació i que a l’estiu serà palpable. I en aquesta mateixa línia va constatar que Barcelona està molt ben posicionada per sortir de la crisi. Hauria estat interessant que expliqués els fonaments d’aquesta visió perquè sens dubte ella té un nivell d’informació extraordinari. Però no ho va fer, i per tant el que diu xoca amb les previsions més immediates.
Per una banda el comerç pateix una crisi terminal i el mateix sector preveu que el 20% de les botigues desapareixeran. És un cop extraordinari. Mai s’ha donat amb aquesta intensitat, i trobem a faltar en el discurs de Colau una resposta clara i concreta a aquest problema. Com també queda sotmès a un gran interrogant el fet del turisme. Les previsions de la pandèmia i de la vacunació fan impensable que a l’estiu flueixin amb termes significatius els visitants a la ciutat, i aquest és un sector que, junt amb el comerç, constitueix la seva espina dorsal. La seva consideració que mai ha anat contra el turisme “el problema és que estava mal plantejat” no aclareix res perquè no explica, primer què passarà enguany que es l’important per salvar empreses i llocs de treball, i després quin és l’enfocament que substituirà el passat. En tot cas cal recordar que les companyies aèries consideraren en les seves previsions econòmiques que no recuperaran la normalitat fins al 2023, i si elles fan aquest càlcul, és difícil creure que Barcelona en pugui fer un de gaire diferent.
Va informar que el Mobile, una peça central de l’economia de la ciutat, està treballant per una nova edició al juny, i per al maig el retorn de l’Alimentària. Seria desitjable que fos així, però la nova variant B117 i el retard amb la vacuna poden crear serioses dificultats a aquests dos esdeveniments. En definitiva, hi ha una aposta a la incertesa i no és altra que la de considerar si hi haurà o no una recuperació de la normalitat d’aquí al juny.
Però tot això no aclareix la qüestió que apuntàvem a l’inici. Quin és el model de ciutat que presenta Barcelona? El PSC quan governava i no era simplement un apèndix, en tenia un fins que es va esgotar. Tries va començar a perfilar-ne un altre que va quedar en tot cas interromput en perdre les eleccions. Però Colau, que ja portarà un mandat i mig de recorregut, continua apuntant coses, però no el projecte que Barcelona necessita.
Per no aclarir, ni tan sols va deixar clar si està d’acord amb que s’instal·li o no el museu de l’Ermitatge a Barcelona. Encara que no va ocultar que el seu entusiasme és perfectament descriptible. Malgrat això, reclama un pla de xoc i de rescat de la cultura. Potser més que reclamar, que és una de les seves especialitats, podria fer coses més concretes. I l’Ermitatge seria una d’elles.
Loading ...
