Collboni i Colau

Ada Colau: Difícil final de mandat. Collboni entra en campanya

Els dos anys que queden fins a les pròximes eleccions se li poden fer eterns a Ada Colau si no decideix deixar el càrrec i no concórrer als pròxims comicis. La crisi de ciutat, agreujada pel desplegament de “l’urbanisme tàctic”, que aixeca una oposició creixent, es veu ara complicat per l’acumulació de problemes judicials d’ella i dels seus principals col·laboradors.

Ja hi va haver una primera denúncia que ha donat peu a una investigació per part de la Fiscalia de Barcelona. Després va ser una altra instància, el Tribunal de Comptes, que investiga les subvencions per import de 875.000 euros concedides a entitats dedicades a promoure la municipalització de l’abastiment d’aigua; una forma de “construir” una opinió ciutadana pagada amb diners públics. Aquests afers afecten la mateixa alcaldessa i alguns dels seus col·laboradors.

Ara es veuen ampliats per una nova denúncia de l’Associació d’Advocats Catalans per la Constitució, i que incorpora les persones que formaven part de l’entramat més proper d’Ada Colau, concretament Gerard Pisarello i Jaume Asens que s’afegeixen als noms de Badia, Laura Pérez, Laia Ortiz Gala Pin i Vanesa Valiño (parella de Pisarello). El fet addicional és que Pisarello, que va ser primer tinent d’alcalde entre 2015 i 2019, és ara membre de la mesa del Congrés de Diputats, i Jaume Asens, que fou tercer tinent d’alcalde en el mateix període, és president al Congrés del grup confederal d’Unidas Podemos. Per tant, l’embolic polític no afectaria només tota la cúpula del consistori barceloní, sinó també al que són alts càrrecs actuals del grup d’Iglesias al Congrés.

L’altre afegit preocupant és que la denúncia s’amplia i s’hi introdueix el concepte “d’organització criminal”; és a dir, un conjunt de persones organitzades, jerarquitzades que actuen de manera coordinada amb missions específiques en cada cas, el resultat de les quals són la vulneració de la llei. Cal veure com acaben aquestes denúncies, però el fet concret és que la Fiscalia les considera suficientment solvents com per haver obert la corresponent investigació.

D’altra banda, el problema de Colau amb el seu projecte de lluita contra els automòbils i d’implantació de l’urbanisme tàctic com a preludi de les superilles, que vol implantar a l’Eixample i que comportaran una reducció de la capacitat de circular vehicles privats del 33%, va rebent crítiques de totes bandes.

Ja són públiques i notòries les del món de l’arquitectura i l’urbanisme: van des de raons estètiques, perquè realment la imatge visual de Barcelona està cada dia més degradada, com urbanístiques, per la destrucció històrica que les superilles signifiquen de la trama Cerdà. Però també en plouen d’altres bandes. L’última, per part de les persones amb discapacitat que exigeixen que s’acabin les plataformes úniques que s’estan instal·lant als carrers de Barcelona amb la corresponent desaparició de la vorera. Consideren que són perilloses pels desplaçaments de les persones amb discapacitat física i demanen que no se’n projectin més. Ho fa la Federació ECOM, que agrupa un centenar d’entitats especialitzades en col·lectius amb discapacitat física. Els invidents, per exemple, són uns dels més perjudicats. L’única solució, si es volen suprimir les voreres, seria situar paviments tàctils que indiquessin l’ús de cada espai, però això és molt costós. També refusen els actuals pilons perquè els consideren totalment insuficients. També la multiplicitat de barreres que s’estan instal·lant demostren que en l’urbanisme tàctic no hi ha un criteri d’inclusivitat, perquè no es té en compte les necessitats de totes aquestes persones.

L’altre front és el de l’automòbil. Casa malament el fet que Barcelona vulgui ser la seu d’un dels projectes estrella del programa de recuperació amb la producció a Seat de vehicles elèctrics i una gran planta de fabricació de piles d’automòbil, amb la bel·ligerància contra aquest vehicle que caracteritza  la política de Colau.

D’altra banda es multipliquen els nous tipus de vehicles no contaminants, més o menys automatitzats, per circular per la ciutat. El darrer en arribar és el vehicle de Toyota dirigit al transport elèctric de mercaderies urbanes i dotat d’intel·ligència artificial, que seria una nova solució pel que ara és el problema de la creixent i contaminant activitat d’aquesta mena. També es desenvolupen vehicles pensats pel car sharing que permeti al ciutadà una mobilitat a mida utilitzant vehicles de lloguer de petita dimensió, elèctrics que facilitarien la mobilitat en el si de la ciutat.

Tot el que ens ve a sobre del món de l’automòbil xoca frontalment amb els dos grans projectes estrella de Colau: el ja citat de les superilles i la decimonònica solució del tramvia per la Diagonal travessant el centre de Barcelona.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

I mentre, Collboni ha iniciat la seva campanya electoral a alcalde a força d’apartar-se físicament, que no políticament (donat que li dóna suport), de tots els temes controvertits de Colau, i refugiar-se en una de les pràctiques més entrenades pel PSC, el city màrqueting. La venda de la ciutat futura  rodejada de colors i grans conceptes, promeses de futur que formen part d’una nebulosa que esquiva afrontar la realitat. Collboni vol ser l’home de les bones notícies de futur, sense deixar de ser el responsable del desori actual.

Creus que els partits polítics han de practicar cordons sanitaris contra altres partits amb representació parlamentària?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú