Finalment. Els líders europeus han aconseguit la matinada del dimarts 21 de juliol aprovar l’acord del fons de recuperació econòmica de la crisis del coronavirus.
El document final preveu, tal i com havien concebut la Comissió Europea, Alemanya i França, una redistribució de fons massiva a través d’un mecanisme inaudit: la Comissió demanarà préstecs als mercats financers.
El fons de recuperació estarà dotat de 750.000 milions d’euros, dels quals 390.000 milions arribaran com subvencions. Són 120.000 milions menys respecte la proposta inicial d’Alemanya i França, a la que se sumaren els països del sud d’Europa com Espanya.
La resta del fons vindrà en préstecs, el sistema que volien imposar per la totalitat del pla els països denominats «frugals», contraris a augmentar la despesa de la Unió Europea (UE). En efecte, aquests estats (Àustria, Dinamarca, Països Baixos i Suècia) s’oposaven fermament a la idea de que la Comissió repartís diners entre els països membre com part de la despesa pressupostària de la UE.
Les negociacions que conduïren a l’acord final han estat duríssimes per la inflexibilitat dels frugals. Les discussions començaren divendres passat pel matí, allargant-se doncs quatre dies. Fet que les situa com les segones més llargues de la història de la Unió Europea, i tan sols unes hores distants del record absolut batut a Niça (França) al 2000.
El paper del implacable premier holandès
A canvi dels 390.000 milions, els països frugals han obtingut un increment dels reemborsaments que reben de les seves contribucions respectives als pressupostos comunitaris. Un mecanisme, els reemborsaments, que s’inicià per la pressió de la llavors premier britànica Margaret Thatcher.
De fet, els frugals han obtingut diversos beneficis de les negociacions del passat cap de setmana. Per exemple, se’ls ha acordat un increment de la seva col·lecta de drets de duanes, que passa del 10 al 25% i que els permetrà embutxacar-se varis centenars de milions d’euros cada any.
La bona estrella dels frugals es deu en bona part a l’agressivitat de la posició de Mark Rutte, primer ministre dels Països Baixos. Hàbil negociador i sabedor de la seva posició de força per aprovar l’acord, Rutte ha aconseguit esprémer fins al darrer cèntim en “compensacions” pel esforç fet. Esforç que és pràcticament nul si es té en compte que és la Comissió qui s’endeuta, amb el risc difuminant-se entre els 27 Estats Membre de la UE.
Nombrosos negociadors d’altres països s’han queixat del comportament de Rutte: “cada cop que sembla que tenim un acord sobre un tema, intenta aconseguir més en algun altre àmbit, i així tota l’estona”, confia un diplomàtic proper a les discussions.
Sembla que la seva estratègia d’anar aconseguint molles ha exasperat també Angela Merkel. “Ja has obtingut moltes coses, ara et toca a tu ser flexible”, li hauria etzibat la Canceller alemanya segons Le Figaro.
El mateix diari recull que Rutte hauria creuat la línia vermella diverses vegades. Per exemple, hauria sembrat rumors segons els quals diversos països partidaris de les subvencions directes estarien disposats a acceptar molt menys de 400.000 milions en ajudes, i hauria intentat provocar Viktor Orban en matèria d’estat de dret -sense èxit.
Manca de solidaritat dels països que més es beneficien del mercat únic
El comportament dels frugals durant les negociacions del fons de recuperació, i més en particular de Rutte, podria deixar cicatrius difícils d’esborrar en les relacions entre els 27.
A l’hora d’ajudar els països més afectats per l’epidèmia, els frugals, que figuren entre els més rics i els que més es beneficien del mercat únic europeu -molt més que els mediterranis de fet- no s’han mostrat gens disposats a col·laborar.
Per a més inri, els Països Baixos de Rutte figuren en la llista d’estats membre que menys impostos cobren, captant així inversions que d’altra forma es distribuirien de forma més equitativa arreu d’Europa. Un fet que els ha posat al punt de mira de la Comissió per distorsionar el mercat únic en detriment dels altres membres.
El principi europeu de la solidaritat ha trontollat, i molt, durant els darrers mesos.
Si la UE se’n ha sortit, ha estat en part important per la bona voluntat i intel·ligència política d’Angela Merkel. La Canceller ha entès de seguida la importància d’ajudar els països més pobres per evitar tensions encara pitjors que les de la crisi financera de la dècada passada.
Alemanya prengué el passat 1 de juliol passat la presidència rotatòria del Consell Europeu, de sis mesos. S’espera que permeti desplegar ràpidament el fons de recuperació i donar un important impuls a l’agenda política de la també alemanya Presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Loading ...
