La companyia americana Netflix encapçala la llista pel que fa a l’elusió fiscal en el sector de la televisió en streaming (OTT). Segons els comptes publicats, amb més de 6 milions de subscriptors, Netflix ha tributat a Espanya 3.146 euros. Aquesta quantitat resulta irrisòria si es compara amb el volum de subscriptors a Espanya. La competència, d’altra banda, tampoc es queda enrere: HBO tributa 45.000 euros (3,5 milions subscriptors) i Amazon 55.000 euros (1,2 milions). En el cas de Netflix, la seva tributació en les arques espanyoles equival a la d’un treballador que cobri 24.000 euros anuals.
L’escàndol que aquestes tres companyies paguin només una mil·lèsima part dels seus beneficis va acompanyada de notícies sobre manipulació ideològica. Facebook, una altra companyia que s’estalvia milions d’euros per eludir fiscalment, ha censurat la campanya provida “Still One of Us” per mostrar imatges d’un fetus 11 setmanes en l’úter. Ara, Disney i Netflix ha amenaçat a l’estat de Geòrgia amb un boicot per la nova llei en contra de l’avortament. L’estat de Geòrgia, anomenat el Hollywood del sud”, podria perdre les inversions de les dues macrocompanyies per qüestions ideològiques.
Multinacionals per sobre de la llei
Que companyies com Netflix no estan, fins ara, cometent un delicte és altament probable. L’estratègia d’elusió fiscal que emprenen es basa a declarar beneficis en les filials comercials i de màrqueting a Espanya, mentre que el gran volum dels ingressos són traslladats a regions amb menor pressió fiscal.
En el cas de Netflix dels clients espanyols figuren com si haguessin estat explotats mitjançant la filial holandesa Netflix International B.V., de manera que el benefici generat pel negoci en el mercat nacional escapava a la tributació espanyola. D’altra banda, HBO factura tots els seus ingressos a Espanya a través de la seva matriu sueca.
El Govern de Pedro Sánchez, després que compleixi un any la Directiva Europea de Mitjans Audiovisuals (AVMSD), ha anunciat que està preparant una llei per combatre l’elusió fiscal de la televisió en streaming (OTT). L’objectiu d’Hisenda és que aquestes noves plataformes OTT s’equiparin la seva càrrega fiscal a aquests players tradicionals, és a dir, que aportin el 5% dels seus ingressos operatius per finançar el cinema europeu i el 3% dels seus ingressos bruts per finançar RTVE. Addicionalment, les operadores de telecomunicacions paguen un 0,9% extra per la televisió pública, a més de pagar el 3% en el cas de les que tenen serveis de televisió.
Davant d’aquest escenari, en Hisenda ja estudien fórmules per calcular els ingressos efectius que es basen en els abonats efectius que tenen aquestes plataformes a Espanya. La idea és que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) calculi, o exigeixi a aquestes plataformes el nombre efectiu d’abonats al nostre país, a partir del qual es puguin calcular els ingressos efectius per usuari. És una fórmula que s’estudia també a Brussel·les i que defineix perfectament quin percentatge del negoci d’aquestes multinacionals es genera a cada país d’Europa, eliminant les duplicitats.
