A Catalunya la nova onada apreta més que al conjunt d’Espanya

Catalunya presenta un nivell de vacunació inferior al del conjunt espanyol, un 77%, mentre que a Espanya se supera el 80%. Però aquest fet no acaba d’explicar el perquè aquesta onada s’està desenvolupament amb més intensitat, sobretot si a més es compara amb les xifres de Madrid, que és una altre gran centre urbà.

El divendres de la setmana passada es van registrar 19 morts i aquesta xifra sembla ser la incidència diària. Ens acostumem a tot, però cal dir que són moltes morts. Fins el 12 de desembre, la mortalitat setmanal se situava entorn de les 60 defuncions i sembla que ens mantindrem per sobre aquesta xifra en els dies que venen.

La realitat és que des del març del 2020 a Catalunya han mort 24.286 persones. És una catàstrofe. Des de la Guerra Civil no s’han donat mai tants morts en tan poc temps. Però el govern i la societat viu al marge d’aquesta mortalitat. És un mal indicador no només de sensibilitat, sinó també de precaució. La majoria d’aquestes morts, 15.500, han mort als hospitals i centres sociosanitaris, 4.659 a les residències, i aquesta sí que és una bona noticia perquè vol dir que s’ha frenat la gran mortalitat que hi va haver en la primera onada. El risc de rebrot (EPG), que mesura el potencial de creixement de l’epidèmia, està disparat i supera els 1.000 punts. Per tant, ja està per sobre del que van significar la segona i tercera onada, que com a molt van arribar al 975 punts el 24 de octubre del 2020. De fet la velocitat de propagació (Rp) va ser l’últim dia de l’última setmana de 1.65, molt alt perquè significa que cada persona pot infectar a 1.65, és a dir, més de 3 infectats per cada 2 persones amb capacitat de contagiar. Aquest valor significa que la transmissió comunitària està descontrolada i posa de relleu la imprevisió del departament de Sanitat i la seva incapacitat crònica de fer un seguiment dels casos.

De fet, es produeix la paradoxa que ara s’ha reimplantat la quarantena, quan en realitat mai s’hauria d’haver aixecat perquè tota persona que donés positiu o que estigués afectada, hauria d’haver quedat fora de la circulació perquè és un agent de contagi. Recordem que els actuals vacunes protegeixen a la persona, però no impedeixen que aquesta sigui portadora. Però s’ha preferit mirar cap a una altra banda.

Els poders polítics a Catalunya i a Madrid semblen obsessionats en abandonar a la mínima de canvi la sensació que el problema s’ha acabat. El resultat és que aquesta mena de Dragon Khan de pujades i baixades, el que fa és desgastar i desmoralitzar la població. El que era és necessari és encarar a la gent amb el fet que viurem en una situació pandèmica fins que no desaparegui el coronavirus o disposem d’un arsenal mèdic suficient perquè el contagi tingui escassa repercussió. I per tant, com a persones madures i adultes hem de viure d’acord amb determinades restriccions que s’han de produir de manera estable i coneguda. I el govern té l’obligació de tenir un sistema de prevenció i alerta, és a dir, un control dels contagis comunitaris, suficientment bo, i no inexistent com fins ara.

La positivitat, és a dir el percentatge de PCR i altres testos positius sobre el conjunt de les proves, és d’11,40% i això indica la magnitud de la propagació. L’avantatge de la menor violència de la malaltia, gràcies a la vacuna, fa que els hospitals i les UCI ho suportin millor. Ara ,en les unitats de greus la xifra s’acosta a les 300 persones, una magnitud semblant però inferior a la que hi havia fa ara un any, quan es va arribar al 25 desembre amb 333 malalts de Covid a l’UCI.

Estàs d'acord que el govern espanyol ens digui quines són les joguines que hem de regalar als nostres fills?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú