Després de la victòria dels independentistes a la Cambra de Comerç, la Generalitat, mitjançant declaracions de la consellera d’empresa Àngels Chacón, modificarà el mecanisme de finançament de la Cambra en uns termes que poden ser obertament criticables en raó de la utilització dels recursos de tots per afavorir a una corporació empresarial.
La Cambra és una corporació de dret públic i per tant subjecta a la tutela de la Generalitat, però que es financia amb els seus propis recursos per mitjà de la contribució de les empreses i pel pagament de determinats serveis.
Sembla lògic que una institució d’aquest tipus que aglutina des de l’empresari autònom fins a la molt gran empresa hagi de fonamentar-se amb l’autofinançament, sobretot perquè aquestes últimes fan una aportació significativament més gran i tenen com a contrapartida un major pes numèric a la institució. En concret 14 empreses paguen 75.000 euros l’any cadascuna d’elles i els dona dret a ocupar 14 escons del plenari de 60 membres. Es pot discutir si la proporció és correcta o no, però en tot cas, donat que estem parlant de subjectes jurídics, sembla lògic que el pes de cada empresa i la seva aportació econòmica guardi relació amb la seva dimensió. Voler aplicar en el cas d’una corporació d’aquesta mena la lògica “d’un home, un vot” és un absurd perquè qui vota és l’empresa i no una persona.
Ara la Generalitat destinarà una important subvenció a la Cambra per facilitar que aquesta liquidi la part o totalitat dels ingressos que s’obtenen per les quotes grans, les de 75.000 euros. La raó per actuar així és essencialment política. L’èxit de la candidatura que ha guanyat les eleccions ha radicat amb la mobilització de microempreses però, a l’hora de governar, la seva pràctica pot veure’s condicionada pel gruix de les més grans, sobretot perquè tenen en bona mesura la clau del finançament. La Generalitat pretén evitar aquest escenari a base de aportar-hi diners.
La qüestió és si recursos que procedeixen bàsicament dels ingressos que percep la Generalitat directament o via transferència de l’estat i que es nodreixen en la seva major part de les aportacions fiscals de la gent que treballa hagin de pagar el funcionament d’una institució que defensa i promou els legítims interessos de les empreses i, per tant, de l’empresariat.
