Amb aquesta frase, pronunciada amb aquell aplom que només concedeixen els focus i la tarima, Sánchez maldava per quadrar el balanç de govern. Ho feia a Ponferrada, al costat del candidat socialista a la Junta de Castella i Lleó, Carlos Martínez, mentre les eleccions feien cantonada i feien olor de cartell acabat d’enganxar.
Segurament és cert que Espanya va com mai. El desacord és sobre la direcció. I per saber cap on navega la nau, res millor que observar els forats del casc. No pas per fer sang, sinó per fer-se una composició de lloc, exercici que, en política, sol resultar excessiu.
- La gran apagada. Espanya es va quedar sense electricitat a tot el país. Les suposades excel·lències del sistema elèctric van quedar en suspens. Encara avui no hi ha una explicació concloent sobre la causa. Mentrestant, el nou règim de producció per evitar una altra apagada comporta un cost elevat per als usuaris.
- El col·lapse de la xarxa elèctrica i les limitacions territorials. En algunes províncies es combinen restriccions i autoritzacions discrecionals per a noves instal·lacions; en d’altres, les limitacions són severes. El resultat és un càstig al creixement industrial i la inviabilitat de determinats plans d’habitatge.
- La crisi de l’alta velocitat ferroviària. L’antic èxit exhibible ha deixat de ser-ho. Un accident mortal amb desenes de víctimes va evidenciar deficiències, però no és un fet aïllat. La xarxa ha estat alentida per la multiplicació de punts de risc. Si el trajecte Barcelona-Madrid supera amb freqüència les tres hores i mitja o quatre, la denominació “alta velocitat” esdevé discutible.
- Retards en obres hidràuliques. Les desgràcies derivades de la DANA a València, especialment al barranc del Poyo, no s’expliquen només per la gestió autonòmica. Hi ha anys de retard en obres de regulació pendents a la conca afectada.
- Crisi de l’habitatge. En arribar al poder, el problema era latent però no explosiu. L’acumulació d’errors en la direcció governamental i ministerial ha desembocat en una manca greu d’oferta, amb impacte directe sobre ingressos, mobilitat territorial i projecte vital de les persones.
- Col·lapse de Rodalies a Catalunya. El mal funcionament és estructural: catenàries, vies, infraestructura, sistemes informàtics, coordinació i informació a l’usuari. El servei queda molt lluny del de Madrid, però aquest, malgrat que menys també presenta ja importants deficiències
- Abandonament del ferrocarril convencional. Mitjana i llarga distància presenten un deteriorament general. El sistema ferroviari global es troba col·lapsat: ni AVE, ni convencionals, ni rodalies compleixen mínimament.
- Conservació de carreteres. La manca d’inversió ha deteriorat l’asfalt i senyalització d’autopistes i carreteres, amb risc per als usuaris.
- Estat de preses i embassaments. Diverses preses presenten símptomes preocupants. A més, la colmatació dels embassaments redueix la seva capacitat de regulació davant pluges torrencials; alguns demanen intervencions urgents.
- Estancament de la productivitat. La conseqüència és que les perspectives de creixement de la renda per càpita i dels ingressos familiars són limitades.
- Compressió salarial. L’augment del salari mínim no ha anat acompanyat d’un increment proporcional del conjunt de retribucions. Cada vegada més la diferencia entre l’SMI i el salari més freqüent és menor fins a esdevenir poc significativa. Símptoma pèssim
- Inflació persistent. Espanya registra nivells acumulats d’inflació elevats en el context europeu, amb especial impacte sobre rendes baixes i classe mitjana.
- Baixa ajuda a la família. El conjunt d’ajuts i desgravacions representa entre el 50% i el 60% de la mitjana de la Unió Europea.
- Elevada taxa de pobresa infantil. Espanya encapçala per la seva vergonya la classificació europea en risc de pobresa infantil .
- Pobresa general Índex AROPE. El país ocupa posicions de podi en aquest indicador europeu de risc de pobresa i exclusió social.
- Resultats educatius (PISA). Deficiències significatives, amb fortes oscil·lacions entre comunitats: Castella i Lleó en posicions destacades; Catalunya en situació crítica.
- Reaparició de malalties desaparegudes. Ha reaparegut la verola.
- Pesta porcina africana (PPA). Reaparició a Catalunya sense control complet del focus.
- Després de més de set anys i mig de govern, el sistema sanitari no ha millorat sinó que ha empitjorat. Les llistes d’espera s’han accentuat i el malestar dels professionals mèdics ha crescut fins al punt d’amenaçar amb vagues generalitzades i de llarga durada. La tensió estructural del sistema és evident.
- Educació i diferències corporatives a Catalunya. El deteriorament educatiu s’ha vist amplificat per vagues de mestres que denuncien manca de personal i sous insuficients. Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra han registrat augments salarials notables i reduccions de jornada. Aquest contrast corporatiu és difícilment justificable en termes d’equitat pública.
- Barcelona i la pèrdua de centralitat. En el transcurs dels anys de govern socialista, Barcelona ha perdut la seva condició efectiva de cocapital amb centralitat espanyola i gran àrea d’influència. Avui tendeix a esdevenir principalment capital turística, amb una incidència metropolitana debilitada per les dificultats d’accés, tant per les deficiències de Rodalies com per les restriccions a la mobilitat privada.
Loading ...
