Un judici rigorós del nou sistema de finançament autonòmic exigeix abordar-lo des de tres perspectives diferents.
La primera és la general, la que afecta el conjunt d’Espanya. La segona, inevitablement, és l’impacte sobre Catalunya. I n’hi ha una tercera, potser la més delicada: fins a quin punt allò que es va anunciar com a fruit del pacte entre ERC i el PSC —i que va permetre la investidura de Salvador Illa— s’ha materialitzat realment. Aquesta tercera dimensió no és accessòria: afecta directament la credibilitat dels partits polítics i, molt especialment, la dels republicans.
La confusió calculada: població ajustada o habitants reals
Un dels punts que més confusió ha generat en la informació difosa pels mitjans —escassa i fragmentària, en part per l’opacitat del Ministeri d’Hisenda— és quin és el resultat clau del sistema: la millora del finançament per habitant.
La confusió rau en el fet que sovint es barregen dues magnituds diferents. D’una banda, els euros per habitant en població ajustada, un artifici comptable que pondera la població amb variables com l’edat, la dispersió o la insularitat. De l’altra, els euros per habitant reals, que són simplement el resultat de dividir els recursos totals entre el nombre efectiu d’habitants.
La diferència és substancial.
En el cas de Catalunya, l’increment anunciat supera els 1.700 euros anuals per població ajustada, però quan es fa el càlcul real —dividint els 4.750 milions d’euros addicionals entre vuit milions de catalans— el guany efectiu és d’uns 593 euros per persona i any. Aquest és el número que importa.
La fotografia real del sistema
Quan s’integren els recursos bruts reals per habitant de 2023 amb l’escenari del nou sistema, el resultat és inequívoc. La taula següent mostra, comunitat per comunitat, el punt de partida, l’increment, el resultat final, la desviació respecte de la mitjana estatal, i la relació amb la renda per càpita.
Finançament autonòmic per habitant (euros, població real)
| CCAA | Recursos €/hab 2023 | Increment nou sistema €/hab | Resultat nou sistema €/hab | Desviació € sobre mitjana | Desviació % | Renda per càpita (€) i rànquing |
| Extremadura | 3.665 | +674 | 4.339 | +466 | +12,0 % | 20.500 € (15a) |
| Canàries | 3.140 | +1.156 | 4.296 | +423 | +10,9 % | 22.200 € (13a) |
| Astúries | 3.435 | +845 | 4.280 | +407 | +10,5 % | 26.000 € (8a) |
| Cantàbria | 3.980 | +134 | 4.114 | +241 | +6,2 % | 27.000 € (7a) |
| La Rioja | 3.990 | +19 | 4.009 | +136 | +3,5 % | 28.500 € (5a) |
| Galícia | 3.385 | +560 | 3.945 | +72 | +1,9 % | 25.000 € (9a) |
| Aragó | 3.550 | +382 | 3.932 | +59 | +1,5 % | 29.000 € (4a) |
| Catalunya | 3.250 | +600 | 3.850 | –23 | –0,6 % | 30.000 € (3a) |
| Castella-La Manxa | 3.285 | +414 | 3.699 | –174 | –4,5 % | 22.000 € (14a) |
| Illes Balears | 3.920 | –249 | 3.671 | –202 | –5,2 % | 30.500 € (2a) |
| Múrcia | 3.090 | +567 | 3.657 | –216 | –5,6 % | 23.000 € (12a) |
| Andalusia | 3.220 | +431 | 3.651 | –222 | –5,7 % | 21.500 € (14a) |
| País Valencià | 3.120 | +524 | 3.644 | –229 | –5,9 % | 24.000 € (10a) |
| Castella i Lleó | 3.525 | +76 | 3.601 | –272 | –7,0 % | 28.000 € (6a) |
| Madrid | 3.310 | +100 | 3.410 | –463 | –12,0 % | 36.000 € (1a) |
Mitjana estatal nou sistema: 3.873 €/hab
Un sistema que no corregeix l’infrafinançament històric
La taula confirma el diagnòstic clàssic. Andalusia, el País Valencià, Múrcia i Castella-la Manxa continuen per sota de la mitjana, tot i rebre increments importants. Les pujades existeixen, però no hi ha convergència real.
El sistema redistribueix, però ho fa més per inèrcia que per capacitat econòmica. Comunitats amb renda mitjana-alta com La Rioja, Cantàbria o Aragó es mantenen per sobre de la mitjana, mentre territoris amb renda baixa continuen a la part baixa del rànquing.
Aquest patró queda resumit en un indicador sintètic: l’Índex d’Adequació Redistributiva (IAR), que amb dades brutes per habitant se situa en 64,8 sobre 100. Redistribució moderada, però lluny d’un sistema igualador.
Catalunya: exactament a la mitjana
Catalunya millora en liquiditat i participació en IRPF i IVA, però el resultat final és revelador: queda clavada a la mitjana estatal, només un 0,6 % per sota. Costa no veure-hi una arquitectura deliberada del sistema, amb els extrems Extremadura i Madrid perfectament ordenats segons la renda i Catalunya situada al centre exacte.
A partir d’aquí emergeixen les anomalies que fan difícil defensar políticament el model: Andalusia, el País Valencià i les Illes Balears continuen mal finançades quan es mira l’únic indicador que compta, euros per habitant real. Serà molt difícil vendre tot això al Congrés, perquè el muntatge de l’artefacte és molt evident. La diferència difícil d’explicar entre Catalunya i Madrid, i encara més entre Catalunya i Andalusia no té fàcil recepció.
El pacte ERC–PSC: el globus punxat
Si ERC s’hagués limitat a dir que el sistema milloraria la caixa de la Generalitat, avui el balanç seria raonablement positiu. Però calia inflar el relat. No hi ha sistema singular, ni bilateralitat, ni ordinalitat garantida, ni recaptació pròpia. El que hi ha és un pressupost millor finançat dins del sistema general.
El globus s’ha punxat. Com tantes altres vegades, se’ns va prometre la lluna… i ens hem quedat a les Garrigues.
No hi ha sistema singular, ni bilateralitat, ni ordinalitat garantida, ni recaptació pròpia. El que hi ha és un pressupost millor finançat dins del sistema general. #FinançamentSingular Share on X
Loading ...
