La notícia va esclatar com un tro enmig del Vallès Occidental: vuit porcs senglars trobats morts entorn de la Universitat Autònoma de Barcelona han estat confirmats com a positius de Pesta Porcina Africana (PPA), una de les malalties animals més devastadores del món. Les imatges dels cadàvers, ràpidament filtrades, van encendre totes les alarmes i, amb elles, un mecanisme institucional que ha desbordat els protocols habituals.
El segon fet, encara més sorprenent, ha estat la crida de la Generalitat a l’UME, la Unitat Militar d’Emergències, a més de la Guàrdia Civil. Mai, des del restabliment de l’autonomia el 1980, Catalunya havia recorregut a l’exèrcit en una crisi sanitària animal, tot i haver-ne superat d’altres —com la Pesta Equina— amb els seus propis recursos i de manera exemplar, ni en cap altra mena de crisis. No es tracta de cap apriorisme negatiu sobre aquesta unitat sinó sobre la seva supèrflua presència en aquest cas.
La pregunta és inevitable: era realment necessari? O bé estem davant d’un acte que respon més a la por política i a l’afany d’“alineament” amb els criteris de Madrid que a una necessitat tècnica?
Un excés d’efectius que no aporta més seguretat
Catalunya compta amb un cos d’Agents Rurals experimentadíssim, coneixedor del territori i de les dinàmiques del porc senglar; amb Mossos d’Esquadra, policies locals i equips veterinaris distribuïts a cada comarca; amb les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS) i protocols específics de PPA vigents des de fa anys. Tot plegat operant en un perímetre reduït: una zona d’uns 6 km de radi i 75 km², equivalent a unes quantes illes de l’Eixample.
Aquesta infraestructura és suficient per a gestionar un focus tan localitzat. Aleshores, per què es crida a l’UME i es fa intervenir a la Guàrdia civil? Tan poc confia Illa en els recursos propis?
La incorporació de més cossos —militars inclosos— pot acabar generant duplicació de tasques, confusió operativa i fins i tot conflictes de comandament. És, en paraules d’un veterà agent de camp, “posar més mans de les que hi caben al volant”.
Un sector econòmic clau: el veritable motiu del pànic
La PPA no afecta els humans, però pot devastar el sector porcí. I aquí rau el veritable temor del Govern Illa.
El porcí és un pilar de l’economia catalana:
- Representa entre l’1 i l’1,5% del PIB.
- Suposa el 40% de la producció porcina espanyola.
- Genera més del 50% de les exportacions de porcí de l’Estat.
- Catalunya concentra una quarta part de tot el cens porcí espanyol.
L’aparició d’un focus de PPA, encara que sigui en fauna salvatge, pot provocar el tancament immediat dels mercats internacionals. Alguns països —prop d’un centenar— ja han tancat fronteres a les exportacions espanyoles.
La Xina, mercat essencial per volum i preu, ha optat per permetre la regionalització i limitar la restricció a la província de Barcelona, però és una decisió fràgil. Tot dependrà de si la malaltia s’expandeix o queda limitada als senglars inicials.
De moment, les vint granges revisades a la zona han resultat indemnes, un alleujament considerable.
Si no apareixen nous casos, les conseqüències podrien restringir-se a una limitació temporal —entre un i tres anys— de les exportacions provinents de la província de Barcelona, en els països que admeten la regionalització interna; serà molt més complicat entre els que no contemplen aquesta mesura; cas per exemple del Japó.
Els senglars: una població descontrolada i mal gestionada
La presència de la PPA en senglars és un símptoma més d’un problema crònic: la manca de control real de la fauna salvatge que envolta l’àrea metropolitana.
El porc senglar ja no és un animal de bosc:
- Entra als pobles,
- Travessa carreteres,
- Interactua amb persones,
- Remena contenidors,
- I conviu a Collserola i el Vallès com si fos un veí més.
Si, com apunta la hipòtesi oficial, el focus prové d’aliment contaminat rebut d’un vehicle —hipòtesi plausible i localitzada—, la situació podria estar relativament acotada.
L’altra possibilitat, més remota però inquietant, és la entrada d’animals infectats procedents dels Pirineus, la qual obriria un altre escenari molt més complex.
Tot i disposar de manuals exhaustius, el Govern Illa ha fallat en l’element essencial: la prevenció i gestió continuada de la fauna portadora. I això no s’arregla amb militars ni amb fotos davant de tanques metàl·liques.
Perquè la realitat és tossuda:
Catalunya ja té tots els recursos necessaris. Només cal coordinar-los bé i activar-los amb criteri:
- Agents Rurals
- Mossos d’Esquadra
- Policies locals
- Veterinaris
- ADS i ramaders
- Associacions de caçadors
- Plans específics de control del senglar
- Protocols vigents de PPA
Aquest és l’arsenal real. I ha funcionat durant dècades.
En canvi, prohibir l’accés al Parc de Collserola a les persones —que no poden contagiar la malaltia— és una mesura innecessària i desproporcionada que vulnera drets fonamentals i transmet una sensació de caos que no és real. Els governs socialistes des de la COVID s’han acostumat a restringir amb molta facilitat els drets fonamentals sempre jugant a la por de la gent. Això és inadmissible.
El que cal és tancar i controlar estrictament els pocs quilòmetres quadrats afectats, no confondre la població amb gestos teatrals ni activar una maquinària militar que no aporta res.
Conclusió: més serenitat i menys espectacle
La Pesta Porcina Africana és un problema seriós, però gestionable. El que cal és ciència, metodologia i coordinació, no pas una exhibició de múscul institucional. Catalunya ha gestionat crisis més greus amb els seus propis recursos i ha guanyat prestigi internacional fent-ho.
El Govern Illa, en canvi, ha respost amb precipitació i amb un excés d’efectius impropi d’un sistema madur.
Menys pànic, més rigor. Menys soroll, més treball. Aquest és el camí per protegir el sector, el territori i la credibilitat del país.
Pesta Porcina Africana. Catalunya té els recursos: el que falta és direcció, no soldats #PPA #porcí Share on X
Loading ...
