Les enquestes de moment continuen sent inclements amb JxCat. La millor xifra de diputats que li atorguen en la mitjana d’enquestes que du a terme El País és de 5, i el pitjor és de 3, en relació als 8 actuals que a la seva vegada era amb diferència la xifra més baixa que havia registrat aquest grup hereu de CDC.
Amb aquest nombre de diputats és difícil que en pugui obtenir 1 per a Tarragona, i en algunes enquestes balla també el de Lleida. El tercer o quart diputat per a Barcelona està ja en zona de risc. En definitiva el balanç és magre. Naturalment queda marge per modificar la situació, però cal apuntar que alguns dels principals cartutxos ja s’han utilitzat. La presència de dos presidents, Artur Mas i Torra, en un mateix acte, no ha tingut cap traducció electoral, com tampoc l’ha tingut la reunió a Waterloo amb Carles Puigdemont. No deixa de ser un fet cridaner que el partit que agrupa 3 president de la Generalitat i que encapçala les llistes de 3 circumscripcions amb empresonats obtingui un resultat tan feble.
Si les previsions de les enquestes són confirmades per les urnes, cosa que està per veure, la sentència sobre la inviabilitat del JxCat seria una pregunta que estaria sobre la taula i una amenaça per a les municipals i europees. Perquè en realitat els que dirigeixen aquest grup tenen el seu interès dipositat no tant en el resultat a les eleccions espanyoles, com en les dels ajuntaments i el parlament europeu. Pel PDECat, component de JxCat, li és vital revalidar el màxim l’elevat nombre d’alcaldes que detenta. Aquesta és la seva principal basa. Si no ho aconsegueix, la crisi d’aquest espai estarà cantada.
En l’àmbit europeu el que juga és una altra cosa: el lideratge futur de Puigdemont. A hores d’ara ja no es tracta tant de guanyar a Junqueras, l’adversari a batre, com simplement d’aconseguir assegurar l’escó. Si aquest fet no es produís, l’escenari polític per aquesta banda de l’espectre esdevindria un seriós trasbals, perquè s’hauria confirmat d’una manera clara que el paper de Puigdemont a la política catalana s’hauria convertit en secundari.
