Els 23 objectius essencials per a la nova Catalunya
- Aprofundir en l’Estatut en tot allò que té de positiu, optimitzant les seves possibilitats pel que fa al finançament. Cal traduir tot el seu potencial en fets. És l’única manera de millorar i d’evitar que la reivindicació permanent de “més autogovern” serveixi d’excusa per no governar.
- Vèncer la polarització, la desqualificació i les línies vermelles. En una democràcia ningú no és posseïdor de la veritat. Tots som iguals en dignitat, i això exigeix diàleg, escolta i acord dins un marc de convivència civil i amistat política.
- Recuperar la cohesió social de Catalunya. És impossible amb més d’un 20,5% de la població en exclusió social i 700.000 persones vivint en privació material severa mentre la Renda Garantida només arriba a 136.000 beneficiaris. Resoldre aquests problemes és una prioritat de gestió i d’assignació de recursos.
- Fer la revolució de l’habitatge. Cal construir, construir i construir. Però fer-ho amb concertació, planificació indicativa i visió territorial: grans plans urbanístics i de mobilitat que facin possible viure i treballar amb dignitat arreu del país.
- Resoldre el col·lapse de les infraestructures. L’AP-7, la xarxa ferroviària i la planificació de nous serveis no poden esperar. Culminar l’eix mediterrani i forçar la connexió amb França és una necessitat vital. La constància ho pot tot.
- Atraure els partits espanyols cap a l’acceptació plena de la catalanitat. Utilitzar Catalunya com a arma partidista és cremar el país en l’altar del sectarisme.
- Reconstruir els fonaments de la prosperitat catalana: el capital humà i social, les infraestructures educatives i la capacitat formadora de famílies, escoles i comunitats. La força del país neix de la societat civil, avui afeblida pel deteriorament de les llars i la frustració dels joves.
- Recuperar la família com a pilar de la societat. Catalunya va ser forta perquè ho eren les seves famílies: matrimonis que volien tenir fills, educar-los i treballar plegats pel futur. Calen polítiques actives de suport a la maternitat i paternitat educadora, conciliació familiar i preferència laboral per als pares amb fills. No és possible cap millora amb un 40% d’avortaments sobre el total de naixements. La política familiar com a eix principal i transversal de totes les polítiques.
- Donar un horitzó de sentit als joves. Feina amb salaris dignes, possibilitat d’emancipar-se i d’accedir a un habitatge de lloguer. Els joves que volen formar una família han de ser prioritat nacional.
- Un sou digne i una feina decent per a tothom. Aquest és el país que volem construir: on arribar a final de mes no sigui un privilegi sinó una normalitat.
- Recrear el projecte polític de l’“Imperi de la Societat Civil”. L’únic capaç d’unir “Catalunya i l’Espanya Gran”. És la síntesi més alta del pensament de Prat de la Riba i Cambó: un país que sap créixer fins i tot en l’adversitat.
- Governar des de l’excel·lència i la meritocràcia. Cal desterrar l’endogàmia partidista i la mediocritat del “patriotisme de partit”. Recuperem el veritable patriotisme: el servei al país i el perfeccionament personal.
- Regenerar la política. Els diputats i regidors han de ser elegits directament i respondre davant dels electors. Fins i tot amb el marc constitucional actual, és possible que almenys la meitat dels representants siguin escollits nominalment, com en el model alemany.
- Afrontar els grans reptes vitals: el col·lapse demogràfic, la baixa productivitat, la feble competitivitat, la crisi educativa, l’augment de la delinqüència, la partitocràcia i la burocràcia, el deteriorament de la justícia i la sanitat.
- Combatre la delinqüència organitzada. Europa viu l’amenaça de grans màfies a Bèlgica, els Països Baixos, Suècia o França. La droga i la gran delinqüència també són un perill per a Catalunya. Cal actuar abans no sigui massa tard.
- Transformar progressivament el model productiu. Reduir activitats de baixa productivitat i impulsar les d’alt valor afegit és l’única manera real de millorar els salaris i assegurar el futur.
- Regular amb sentit la immigració. Les arribades massives han de reduir-se a mínims indispensables. La integració només és possible si el flux és assumible. Cal expulsar qui actua reiteradament contra la comunitat.
- Recuperar l’escola com a ascensor social. La igualtat d’oportunitats només és real si tothom parteix d’un mateix punt. És impossible mentre la pressió migratòria i la desigualtat fragmenten el sistema educatiu.
- Integrar a través de l’excel·lència. El català no pot ser eina de confrontació, sinó via d’excel·lència cultural. Ha de ser llengua vehicular, però articulant-se amb respecte a la llengua materna. Només una escola de qualitat farà del català una llengua forta i viva.
- Assumir plenament la nostra cultura i tradició. Sense la cultura cristiana no hi ha Catalunya. No es tracta de fe, sinó de reconèixer el llegat que ha fet possible la nostra identitat. Substituir-lo és caure en la caricatura.
- No al tancament de les centrals nuclear mentre no disposem de fonts alternatives suficients. La protecció ambiental no ha de significar una càrrega per la població de menors ingressos. La protecció del paisatge rural i del treball al camp en condicions dignes forma part de la protecció del nostre medi. Treballar la forest per fer-lo més resilient i productiu és una necessitat. La connexió de totes les conques hidrogràfiques de Catalunya és un objectiu.
- Regenerar i reparar la política. Cal liquidar la partitocràcia, aprovar una nova llei electoral (13) i un sistema de finançament pels partits basat en la preferència anual voluntària en la declaració de l’IRPF.
- Reformar l’administració. La Generalitat i els seus procediments han de ser àgils, eficients i orientats al servei públic. La satisfacció del ciutadà és la mesura principal de la seva eficàcia.
- Dotar de credibilitat aquests objectius. Tots han de tenir un finançament clar, amb xifres anuals concretes per als pròxims deu anys. Tot el que no es concreti així serà només retòrica buida.
Loading ...
